No sé...potser...seré jo?

Voldria ser, tansols una paraula,
que fos acariciada pels teus cabells,
la melodia d'una cançó,
que et persegueix impacient...
El sol em va preguntà perquè vaig pujar al cel,
quan et vaig perdre,
- no t'ha arribat l'hora encara -,
em van dir els àngels...
qui sap quan serà la meva hora?
no ho se ni jo...
només se que quan em faltis,
jo només seré pols...
La nit va fer que veiéssim,
la lluna vestida dol,
i els ocells plorar,
al aixecar el seu vol.
Com estrelles fugaces que no brillen,
ens enganyen,
com a nens ens castiguen,
i com a persones ens debiliten i ens amenacen...