No sé pas com...

No sé pas com...
...no sé pas com pronunciar paraules tant belles, tant pures, tant transparents, tant sinceres...
perquè sóc com el silenci envoltada de plaer, d'emocions, sensacions recíproques...
perquè sóc com el reflexe del teu pensament, del teu plaer, de les teves emocions, de les teves sensacions...
perquè sóc i tu ets...
perquè ets i jo sóc...
perquè no sembla possible que això passi aqui i ara...
perquè he retrobat un amic desconegut...
perquè ara és l'amant més profund que mai hagi tingut ningú...hagi tingut el meu jo...
perquè no sé trobar explicacions racionals, científiques, empíriques...
perquè dormir és un malson al teu costat...
perquè no vull dormir quan sigui al teu costat...
perquè només et vull mirar amb ulls sincers i parlar-te amb ells...
perquè sóc i ets capaç de mantenir-hi un diàleg sense obrir la fisura dels teus llavis, llavis creats per ser encaixats amb els meus...
perquè m'excites tant...que aquesta és la manifestació física del que em provoques...
perquè últimament no em reconec...
perquè crec que ja ho havia viscut tot...
i perquè veig que no és aixi...

No sé pas com ha succeït...vull una explicació...i no la vull... i em moro per retrobar-te i estic boja d'allò que no es pot nombrar...

Fins aleshores, fins que no tornis a ser real, fet carn al meu davant i dins meu, seguiràs impregnant dels teus colors el meu pensament...