No se m'aixeca

Un relat de: Tanganika
-Coi i caram, recoi i recaram, recontracoi i recontracaram...que no se m'aixecaaaaa!

Sí, tenia la moral tant per terra, tan poc adobada, que animar-la esdevindria històric.

-Li pots cantar cançonetes naïf! Et pots convertir en una cançoneta naïf si t'hi centres més! Aleshores la moral potser, tal volta esdevingui aumoral fènix i reneixi, cosa i recosa i recontracosa que et convé reconvé i recontraconvé.

Que tingués una germana en un convent eucaliptusià no influïa. Ella allà hi feia torradetes de bacallà dessalat per a gent que tenia la pressió un xic baixa, per animar-los. Tipus d'animacions, ventalls pro-entusiasme que uns inventen o creen i d'altres consumeixen perquè o ho han de menester o s'ho creuen.

I quan la moral se li va aixecar...tota la resta era aixecable! Algú ho va trobar execrable...però seria una altra història d'algú realgú recontralgú (sempre en plural, dissortadament) que tenien coses pitjors per terra!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

153 Relats

164 Comentaris

71157 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)