No sé el perquè

El silenci envaeix la nit, quan tu, de sobte, deixes de parlar per donar un altre glop. Un glop, rere altre, que poc a poc, van ocultant el teu verdader jo. El teu preciós rostre, es dilueix amb l'efecte de l'alcohol. Aquell maravellós conversar, es transforma en un balboteig i en unes rialles incesants per quasevol tonteria. Els teus caminars passen de ser elegants i sensuals, a ser, maldestres i serpentejants. Ara la teva visió dista molt lluny de què és la realitat. Ara només penses en una altra copa més, quan fa unes hores pensaves en parlar d'art o literatura.
Aquella nit només hem vas fer feliç, quan hem vas dir: "T'estimo. No canvïis mai". Hem va agradar aquell instant, perquè sé que vas dir-ho amb el cor a la mà.
Et segueixo estimant, però encara no se ben bé el perquè...