No saps el que vols

Un relat de: Gemma34

Ser un bon cuiner consisteix en saber triar els ingredients, saber tenir una bona presentació per atreure l'afamat, saber jugar amb els gustos per fer perdre els sentits. I sobretot... has de cuinar mimant el que fas. Perquè el dia que deixis de fer-ho, la cuina esdevindrà una carrega diària.
Menjar es tant important com respirar. No t'ho sembla perquè l'estómac es conforma amb qualsevol cosa, i sol callar tant punt l'has omplert. Sinó sens grunyir l'estómac només es senyal de que està tip.
Ser estimat es tant important com el sexe. No t'ho sembla perquè el cor es conforma pel sol fet d'estar acompanyat.

Però de la mateixa manera que un recorda els sabors variats d'un bon àpat, també venent a la ment els sabors intensos d'una relació passada. I es aleshores quan t'adones que no et vols conformar en un menú empobrit. No en tens prou en tenir un àpat que sigui fàcil de digerir. Has de tornar a cercar nous gustos que encara estan per provar, experimentant amb el que està a l'abast. Però hi ha menjars massa carregats, o massa picants, i quan estàs molt de temps provant coses noves t'adones que trobes a faltar quelcom senzill.

Però el dia que t'adonis de tot això, jo ja no hi seré...

Comentaris

  • m'a agradat[Ofensiu]
    clariana | 16-09-2006

    hola gemma,

    avui és la primera vegada que et llegeixo, he anat deixant passar la meva mirada per varis relats teus, aquest m'ha agradat. i molt!

    segueix així!

  • m'a agradat[Ofensiu]
    clariana | 16-09-2006

    hola gemma,

    avui és la primera vegada que et llegeixo, he anat deixant passar la meva mirada per varis relats teus, aquest m'ha agradat. i molt!

    segueix així!

  • La incertesa...[Ofensiu]
    rnbonet | 26-12-2005

    ...és par essencial de l'ésser humà.
    Però en qüestions d'amor -o de sexe- potser les aventures amb certesa siguen més profitoses. O un "amor per sempre", que també n'hi han!
    PS. La mar, el mar... és font d'inspiració d'algun dels meus escrits, sobretot poemes.
    No em canse de mirar la foto. Per un instant, m'he semblat veure botar un dofí, a la llunyania.
    Salut i rebolica! I amor i humor!

  • No saps el que vols[Ofensiu]
    George Brown | 17-06-2005

    ... m'has fet venir gana!... ara bé, no tinc molt clar si em ve de gust un plat exòtic o una simple truiteta a la francesa...

    Estic d'acord que s'han de provar coses noves, però no per obligació, sinó pel simple plaer de tastar-les. I s'ha de tenir un menú d'allò més variat... però... però... però, parlant estrictament de gastronomia! ... pel que fa a l'amor, ja no estaria tan d'acord que en la varietat està el gust, és evident que l'amor (i el sexe per extensió) no pot ser rutinari, l'única rutina que hem d'acceptar és el fet de tenir sempre la mateixa companyia, rutina però, que no consideraria rutinària, sinó tot un regal del que s'ha de gaudir a diari...

    ... tot i menjar cada dia el mateix plat, cada dia es pot condimentar amb salses diferents, per tal que cada dia el mateix plat sigui tota una sorpresa... (i ara em sembla que ja no parlava de gastronomia...)

    M'ha agradat la manera que has tingut de tractar el tema de la fidelitat, si més no, original.

    "Però el dia que t'adonis de tot això, jo ja no hi seré..."... sempre hi haurà algun restaurant que tractarà millor a la clientela.

    una abraçada,
    Jordi.

  • esta molt be!![Ofensiu]
    titina | 17-06-2005

    m'ha agradat molt i crec que tens molta rao al dir aixo de que no savem el que volem!

  • de vegades és dificil saber el que volem....[Ofensiu]
    queta | 15-06-2005

    un relat si més no curiós. Compares l'estómac amb el cor com si siguessin les coses més semblants del món....
    i sí, és cert, no sabem el que volem fins que un dia, cansats de probar de tot, ens adonem de que el que realment voliem ja ho teniem des de bon principi... Ben triada la manera de parlar sobre aquest tema.

    per ser-te sincera et diré que t'he llegit pel comentari que m'has escrit a "enamorada d'una veu". M'has escrit que sóc afortunada. No ho havia pensat mai. Afortunada d'estar enamorada d'un fantasma? encara no ho acabo d'entrendre... Però hi seguiré pensant. De fet hem sorpren que m'ho diguis tu, amb casi la mateixa edat que ma mare, perquè la veritat és que no me la imagino dient-me res d'això....
    Moltes gràcies pel teu comentari i sort!