No saber-te trobar, va com va

Potser a vegades
si que em fa mal
voler tenir-te
i no saber-te trobar.

Entre acords i mirades et perds,
allunyan-te d'aquell món
que algun dia vam descobrir,
entre passadissos, espelmes
i revoltes sense destí.

Potser també a vegades
em desperta la sensació
que la batalla s'ha enfonsat,
i potser visc en un món exagerat,
però així sóc jo, mira, va com va.

M'alimenta l'esperança
que el que ha quedat no ho canviarà
ni la música, ni altres vides
i potser algun dia tornaràs
(un somriure) per recordar,
a buscar-me al bosc que mai vas visitar.