no puc, ja no puc...

em sento identificada, moltes vegades m'he sentit com tu. però no per la falta d'un home al meu costat, sinó per la necessitat de tenir algú que m'entengui, m'escolti i m'ajudi, que em doni afecte i així jo pugui sentir que m'estimen de cor.
és molt trist sentir-se sol, la solitud és l'única cosa que penso que ningú hauria de patir mai, ningú la mereix.
ànim, un petó.

espero que no sigui veritat, que simplement sigui el resultat de la imaginació. Si és veritat, tots necessitem a algú que ens estimi, que ens doni amor i que estigui a prop, perquè si està lluny... Bé, no et desanimis mai i segueix escrivint, perquè tu ets dels que saben escriure, que això no ho sap fer tota la gent...i segueix amb la poesia, que estàs fent que m'aficioni(i això abans era impossible jijiji)
Et deixo, no et posis trist(ara com sigui fictici sobrarà quasi tot el meu comentari)
Una abraçada Sergi, i esperc que algú et doni l'amor que et mereixes.

Espero de tot cor que aquest poema sigui ficció, doncs no em vull ni imaginar el teu cor fet a miques, amb tota la màgia que tens. Em sembla impossible.

T'asseguro que si et tingués més a prop, t'ompliria de dolces paraules, fortes abraçades, i mil besades per ajudar-te a somriure una mica més.

Gràcies pels teus comentaris, no me'ls mereixo.

Jo no sé escriure tan bé com el mestre Vicent Adsuara però et dic el mateix que ell : clar que pots! tal vegada les dones som més pràctiques i jo et recomanaria que miressis de trobar algun "hobby" : teatre, cant coral, senderisme...quelcom que et relacioni amb gent. Ànim, Sergi
SI QUE POTS!
Una abraçada.
Nonna_Carme.

Demanes carícies, demanes amor, tothom necessita estimar i ser estimat i sovint com tu ho demanem a crits, encara que sigui amb la mirada o amb el gest.
Tu ho fas en aquest poema, amb paraules que et surten del cor, el teu clam queda i penetra punyent quan el llegim, però en la distància només et podem acariciar amb paraules.
No desesperis, viu aquest moment de la teva vida amb serenor, accepta'l i veuràs com aviat et sentiràs millor.

Assaboreix aquesta solitud per estimar-te, tu ets AMOR !

Una càlida abraçada,

Núria