No puc dir-te el què ell et diu

Un relat de: Gica Casamare

Mut,
amb la boca censurada
per la promesa que
no vol esquinçar el teu cor.

No puc dir-te
el què ell et diu:
paraules seves per tu no correspostes.

Silenci meu per tu no correspost.
No puc dir-te el què vols sentir
no pots sentir el què et vull dir.

Quin silenci tan pesant,
anestesia'm la llengua!
quin neguit de plom.

Paradoxes arterials,
que pessiguen el meu cor
i abandonen els teus timpans.

Comentaris

  • Indecisió...[Ofensiu]
    Maragda | 04-07-2005

    M'ha agradat com resols la incertesa dels sentiments. Un mar de confusions molt ben descrit.
    Per què deu ser que de vegades resulta tan difícil relacionar-se, expressar allò que sentim? Si amb la sinceritat i amb el seny n'hi hauria d'haver prou...
    Molt bon poema Gica! Felicitats!

  • 22neus | 21-06-2005 | Valoració: 8

    Hola Gica, una vegada vas comentar un dels meus minsos relats i pel que veig i llegeixo, en certa manera, tenim un munt de coses en comu. Espero que trobis el que busques... Records.

    Neus

  • paraules mudes[Ofensiu]
    quetzcoatl | 21-05-2005

    Ai Gica, ets un boig enamorat que pateix pero plora bona literatura. No t'angoixis que sentiments i paraules acabaran aflorint, reneixent, creixent o minvant, pero l'espera no sera eterna.

    Anims i una abraçada forta!!

    m

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

111635 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com