No, potser no ho hem sigut mai...

Un relat de: tramuntana

No sé pas si èrem del tot concients,
quan ens vàrem agafar les mans,
i vàrem jurar no deixar-ho de fer mai...

No, potser no ho èrem gaire,
quan en presència d'aquella rialla contundent,
ens besàrem amb delicadesa...

No, no ho èrem pas,
quan repetírem mil i un cops,
que ens estimariem tota la vida...

No, no ho hem sigut mai,
doncs jo encara sento...allò...
quan t'apropes, amb carinyo, i em dediques un poema.


Comentaris

  • Tens molta sort[Ofensiu]
    Lavínia | 13-09-2005 | Valoració: 10

    perquè hi ha algú que et dedica poemes i tu els hi tornes amb aquesta sensibilitat de jove poetessa, Laura!

    Molts petons, bonica.

    Lavínia

  • guau!!![Ofensiu]
    Becari | 13-09-2005

    hi ha res més macu que et dediquin un poema?

  • Llibre | 13-09-2005

    Potser és que quan t'enamores (i tot i que parlo en segona persona no em refereixo a tu en concret, sinó a l'esser humà, en general)... Doncs el que deia: potser és que quan t'enamores perds una mica la consciència.

    Sí: jo crec que les etapes d'enamorament es vesteixen una mica d'inconsciència.

    I em sembla bé.

    LLIBRE

l´Autor

Foto de perfil de tramuntana

tramuntana

423 Relats

658 Comentaris

440223 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Em dic laura, tinc 15 anys, ( 24 de maig del 1991).

" ...yesterday, love was such an easy game to play, now I need a place to hide away"

...Els teus ulls dibuixen paraules que ni tant sols he sentit mai...

...porqué no hay nadie que te quiera igual que yo.


...yǿu шāy sāy I'ш ā dяέāшя



- laurasainzr@hotmail.com