No pot ser bo... O si?

Un relat de: S.Wulff
Les cames em tremolen, tinc els braços en creu, estirat... ¡Com un Sant Crist, em vas dir un dia.! No em vull aixecar!

Miro com et poses les botes, també et tremolen les mans.

M’agraden mes les trobades llargues però si continuem així, acabaré canviant d’opinió. Has arribat amb pressa i marxes amb mes pressa encara!. Però... entre mig.!

La urgència del temps... el desig... Nomes ens hem pogut treure els pantalons i llençar les sabates, no hem tingut temps de mes. Res de joguines avui, plaer en estat pur... Sentiments i emocions... Tot junt!. A contra rellotge. Com una carrera sense obstacles i amb un gran premi al final.

I han estat dos!... Ara estàs mes relaxada. Jo també!

Com sempre, amb gust de poc. Però si fos mes llarg... Ufff.!

No pot ser bo!... O si?

Comentaris

  • Contagi...[Ofensiu]
    S.Wulff | 17-02-2017

    Jajajajaja.!
    Montseblanc.
    M'agradaria contagiar-te coses mes interessants que el meu abús dels punts suspensius. Però escrius molt be, es millor que em contagíis tu a mi, crec hi sortirem guanyant.

  • Sí que és bo...[Ofensiu]
    Montseblanc | 17-02-2017

    Quan és curt potser és més animal, quan és llarg potser som més humans... O no... Però tan bo són uns com els altres...
    Ben escrit i ben transmès el que vols dir.
    (has vist que se m'han contagiat els punts suspensius? ;) )