No paris mai d'escriure

les paraules a vegades no s'escolten, i d'altres es prenen al peu de la lletra. jejeje

Un petó.

Una boníssima idea tractada amb molt d'humor.

Jo et treuria aquesta condemna però no... SEGUEIX ESCRVINT!!!


M'ha encantat trobar-te :)


Un dolç petó.

Ametista

però tampoc no l'havia llegit mai encara...

perquè aquest NO PARIS MAI D'ESCRIURE em feia molta por de llegir-me'l, i segurament ja pots entendre el perquè.

Perquè :

ara el què cal és continuar aquest llarg camí d'escriure,
i no parar mai.

Ho sento, t'ho havia de dir company!!

Tu pots fer totes les fotos que vulguis, faltaria més!! però també has d'escriure per sempre tot el què vulguis, d'acord?

UNA ABRAÇADA MOLT GRAN MIQUEL!!!

MOLT DIVERTIT!!!! ets el millor!!!!!!

no paris mai d'escriure, merda, no tindria que haver-ho dit, tampoc, q més dona!

VISCA LINKIN PARK, EMINEN, I EL BARÇA!!!

No paris mai d'escriure, Miquel! Tu vals molt, ja ho saps, és el millor relat que he llegit en molt de temps, de debó!!!

Bé, ara parlem-ne (ejejem). En un relat teu, crec que l'anterior (el que ens has dedicat) hi ha una falta d'urtugraphia, d'aquelles que critiques, critico i critiquem. Has dit "destroçaven" (bé, la conjugació ara no la recordo, però no és l'important). Per tant, amic Miquel, aquesta falta et fa perdre punts; des de quant, una "ç"? Tothom sap que va amb dues "s"!

És ironia, eh? No te m'enfadis, que d'urtugràfia jo no en sóc cap geni, precisament. Doncs només em queda deixar constància del meu total acord amb el missatge de rerefons. De totes maneres, hi ha gent que els costa més expressar-se i veure-hi els pèls i senyals a les coses, amb la qual cosa sóc més condescendent. Ja veuràs el dia que "t'ataqui" la Llibre; és una màquina de l'anàlisi literari, hi pots ben pujar de peus! He tingut l'honor d'ésser beneficiari d'alguns comentaris seus i francament, a vegades penso que donen cent voltes al relat que acaba de comentar.

Suposo que tampoc cal extendre's tant. Fer les objeccions oportunes i el típic "m'ha agradat" (fòrmula de conclusió imposada per les normes de bona conducta, clarament) ja donen certa consistència als comentaris. N'he rebut força, d'aquest estil; me'ls llegeixo i, quan puc, els torno. Però evidentment aquells que tenen autèntic valor per a l'autor són aquells que assenyalen punts forts i punts dèbils del text, cosa que ara mateix no estic fent i hauria de fer.

D'altra banda, no t'enfadis per la condemna del "no paris mai d'escriure". Ho dic més que res perquè si a la biografia ens dius que "El 72 vaig començar a dibuixar, i encara no he parat", home, doncs què vols que et digui, que t'hi deus haver lluït, no? Fora bromes, jo també t'entenc.

De fet, per aquesta mateixa frase em vaig solidaritzar un dia amb una relataire que potser coneixes, una autora que es fa dir Tiamat. Jo crec que escriure és una de les poques llibertats (i encara!) de les que disposem molts conciutadans i conciutadanes, i en aquest sentit, en tant que llibertat (article 18 de la nostra sacrosanta i amén Constitució), hem de poder-la exercir com volem, on volem i QUAN volem. Per tant, i en conclusió, com t'ha dit la Tiamat (ja em semblava que la coneixies...), "d'acord, pots parar d'escriure".

Vinga, Miquel, salut i no paris mai de fer fotos!

Fins aviat,

Vicenç

PD. Fem un comentari del relat:

ESTRUCTURA; si bé l'autor d'aquest relat ens té acostumats a relats multidividits per línies, ens en brinda un d'una sola peça.
Visualment, l'atenció es focalitza en l'adjectiu "immillorable", per aparèixer en negretes ben evidents. Aquest tipus de recursos han de limitar-se al màxim en la mesura del possible, i tot que no constitueix, òbviament, cap incorrecció, jo personalment me n'hauria abstingut. La raó: el relat és breu, no destaca cap subapartat i si pel títol d'un comentari l'autor ha procedit a emprar la negreta, ha discriminat clarament el títol del relat "L'innocent". Entenc que l'autor hagi volgut realçar el seu drama personal ocasionat per un comentari que podríem qualificar de goig sense alegria, però així mateix considero que no resulta necessari aquest recurs. És més, des d'un punt de vista literari, l'autor ja destaca de forma especial l'adjectiu en qüestió, situant-lo de forma que encapçala tot un paràgraf de text.

Una altra opció potser més encertada en humil opinió d'un perepunyetes com jo hauria estat el recurs a la cursiva, tot i que desconec si és possible.

Quan a la REDACCIÓ, és correcta, amb aquella ironia fina que tant aplaudeixo (bravo per l'Home Tec i Errace) i agilitza la lectura pel fet d'ésser més aviat planera, sense alts i baixos de complicat vocabulari.

Centro el toc d'atenció en la puntuació. Jo no en sóc cap mestre, d'aquestes coses, però hi ha algunes qüestions que potser es podrien polir (en cap cas són errors, crec). El "NO PARIS MAI D'ESCRIURE" havia d'anar, crec, entre cometes.

Al "Per fi!" li falta, opino, un guió al principi i la coma del final (la d'abans del que hauria de ser segon guionet, per tancar el "diàleg") crec que hi sobra.

Per últim, punts i comes darrera d'interrogant crec que sobren (tret que es tracti de preguntes molt breus i que estiguin inserides completament en la frase, de forma tal que no tinguin sentit autònom per si soles).

Oblidava transmetre a l'autor en aquest punt una crítica que jo estic tip i retip de sentir-me-la a dir (suposo que per allò que diuen que l'ésser humà és l'únic que cau dues vegades per culpa de la mateixa pedra...). Es tracta dels adverbis del "-ment", dels quals n'he fet un bon mostrari en aquest comentari (rodolí!). En teoria, diuen els entesos, s'han d'evitar (bona feinada em donen, a mi!). No n'hi ha cap excés però sí que n'he constatat algun.

Pel que fa al comentari sobre el CONTINGUT, crec que ja m'he estès prou en línies precedents a aquesta postdata que constitueix, sense cap mena de dubte, el meu segon rècord personal; la més llarga que mai hagi escrit!

Amb la frase més llarga i la postdata més llarga que mai he escrit, m'acomiado, Miquel, de moment.

Comprendré si cliques com a ofensiu aquest comentari.

Salut i fins la propera!

emmirallat pel miratge del plaer ( tan ben pagat d´una lloança anònima ) no va parar d´escriure nits i dies, eternitats i instants... perquè quan has tastat el gust de dibuixar els teus sentiments a través de paraules... la condemna és... a cadena perpètua... no hi ha amnistia per al CREADOR! ( je je je )
miquel... no et coneixia... ets un tros gegantí d´originalitat, paranoia poètica i imaginació abstracte... ets un tros de Picasso disfressat de poesia!
et seguiré llegint... perquè els LECTORS... també estem condemnats de "por vida" a morir llegint "l´aliment de l´ànima"!!!!
una abraçada...

pots parar d'escriure



no deixis mai de fer fotos!!