No oBRIRe eLS uLLS ! !

Vaig obrir els ulls, un passadís llarg, molt llarg resseguit per uns bancs interminables, asseguts a ells gran quantitat de gent, tots amb els ulls tancats, dormint. Les parets eren fredes de blanc esgrogueït amb una franja verda de cinc pams, a la paret un cartell que es feia veure poc anotava "PURCHET ROOM", al sostre regularment unes bombetes il·luminaven escassament aquell indret, al lluny veia com algú s'aixecava.
Em recordo poc avanç conduint el meu auto per una carretera desenquadrada amb sots i vots que em feien trontollar el cervell. Em tindria que haver tombat avanç de sortir, vaig pensar, cada cop que tancava els ulls em donava voltes el cap, tenia que dormir.
Una boira espessa com una tassa de xocolata desfeta feia mes dificultós l'acte de conduir, al moment vaig sentir un so estrident, semblava que el motor s'havia aturat,
em vaig picava el front, mel tocava, estava moll.
Vaig obrir els ulls, un passadís llarg, molt llarg, havia mort en el cotxe, en aquell paratge desconegut estava tothom, estava ell, tu, ella, tots els éssers humans que a mesura que morien obrien els ulls o s'aixecaven, per anar al cel que era en realitat un gran casino, jo vaig tancar els ulls i em vaig fer el viu durant tota l'eternitat.