No molesten, si us plau

Torno a veure unes imatges que turmenten l'aire que respiro,
i que descobreixen la cara més miserable d'aquesta filantrópica societat,
tan farisea com innocent.

L'impotència m'ofega quan descobreixo cadavers dormint la seva eternitat sobre el blau d'un mar violent.

Van lliurar les seves vides a l'esperança,
i es van trobar amb la subtil resposta d'un primer món enfurit i amnésic amb l'història d'un expoli.

Somiaven amb la llibertat dels seus estomags,
i l'aigua va inunda,
per a sempre,
la dictadura d'unes morts arbitràries.

Ens queda el rescat d'uns cossos inflats de dolor,
i oblit,
mentre seguim posant portes al vent de l'Africa.

Les nostres solucions tenen la caducitat de la supervía,
i el no molestin, si us plau.

Algun dia la terra s'inventarà un gir de mitja esfera,
i tot s'invertirà sense memòria ni consol,
j'havors,
tots nosaltres demanarem tot allò que no vam donar.