No mirar enrera

Un relat de: tatrebill

No mirar enrera,
no mirar enrera,
per damunt de tot
no mirar enrera.

Hem estat molt feliços els dos
així, de qualsevol manera.
Hem deixat buit el rebost
i plena la paperera.

La nostra petja per tota la geografia,
Milers de preciosos moments
bons amics, nous i vells
i milers de fotografies.

Ja m'ho va dir ta mare:
"ahora la veo muy feliz"
com si allò fós obra meva,
què dirà de mi ara?

No mirar enrera,
no mirar enrera,
per damunt de tot
no mirar enrera.

Tot el que has fet per a mi
mai t'ho agrairé prou
el teu calor i les cures,
després de perdre jo
mare, casa i amor.

La vida no et fa justícia,
primer la religió, després ell
i ara jo, que en el fons
sempre vas saber que s'espatllaria
i al final la Bíblia, ell i jo
hem estat la injustícia.

Jo ja sóc de sal, Sara,
però salvat tu ara!
recorda Sodoma i Lot.
Sé que tot això
ara ens fa molt mal
però no ens farem de sal
si aconseguim en una temporada
i per damunt de tot
no mirar enrera!

Comentaris

  • Salten els sentiments...[Ofensiu]
    anaoj | 03-06-2007 | Valoració: 9

    Aquesta tarda m´ha vingut a mà el teu mon a relats i he obert la teva pagina i he llegit els sis poemes teus, que son ben teus, en tots els sentiments saltironen i la majoria son melangiosos, no se com estàs ara, però se que un dia la primavera florira de nou per a tu, ho desitjo plenamet.
    Petons Anaoj

l´Autor

tatrebill

6 Relats

13 Comentaris

6556 Lectures

Valoració de l'autor: 8.75