No m'ho tinguis en compte

Com quan el tren fa un sotrac i alenteix el ritme,
com quan una glopada de sang t'arriba de cop a la gola,
com quan la humitat s'apodera d'un capvespre,
com quan les llàgrimes t'acompanyen estant sola.

És així com penso ara,
després d'aquest segon buit de temps,
després d'aquest silenci en l'espai,
en el que no hi havia ni la teva veu ni el teu callar,
només la indiferència del qui narra els fets,

assegut,

passiu,

un tros enllà.