Cercador
No m'ho puc creure!
Un relat de: Persona- Compartir:
He vist a en Xirinacs! aquest matí, anant capa la feina, quina aparició!!! allà assegut, al terra, pacíficament del Passeig de Sant Joan, mentre els "grissos" l'atonyinaven de valent.
El més fort , és que és veritat. Resulta que amb aquests miracles del Tripartit. Lloat sigui el seu Sant nom.
A la Generalitat amontillada, li ha donat per posar una mena de firetes de memorial històric. Encara un dia ens visitarà la veritat en persona (modestament).
Un gran pòster, dedicat a commemorar la gran manifestació de 1976 de "Amnistia, llibertat, Estatut d'Autonomia", encara que, els més joves del moment, amb l'espérit profètic sempre característic, de la condició de joves, en deien..." Amnistat, llibertia i Estatia d'Autonomut" ( i el temps, també com sempre els hi ha donat la raó).
El mèrit del tripartit, pot ser, hgi estat ensorrar la mitificada "Transició". Tot i autoenfonsant-se ells mateixos. Per que quan les escombraries d'un sistema caduc, arriben al cap de munt...."la merda de la muntanya fa pudor". Com be podria dir , un himne a l'actualitat política d'aquest país, que neguen i reneguem.
Però que no s'alegri la dreta en la oposició minvant, per que pot arribar a acomplir aquella cita de Marx (d'en Grouxo, per suposat, que ha estat l'únic revolucionari exitós dels nostres temps) "Hem sortit del no res, per fer els més escambellats cims...de la misèria" . Doncs poden erigir-se en les properes el.leccions com els més rics del cementiri!!!!.
Però, amb els valors de la nova era, ja fa temps que és estiu al Tall Britànic. Això. Traduït a Política Municipal i ara Autonòmica vol dir: Ja ha arribat, finalment la memòria històrica de no se sap que; per que ningú de la cadena de poder, ni els últims entrats per la porta del darrere, vol recordar, ni molt menys dir , ni que se sàpiga. El que passa. Ni el que està passant.
Ens estant recordant al carrer la manifestació reprimida el 1976.... Amb una foto d'una persona enterrada amb aplaudiments espontanis de la població, com aquesta cronista no ha vist mai a la seva vida. A una Santa Maria del Mar plena de gom a gom. Amb el més estricte buïd institucional concebible ( si els buits institucionals, poden ser concebuts en una democràcia "normaleta" com el blindatge de la informació sobre les consultes populars als mitjans de la Corporació Catalana de comunicació).
La Persona en qüestió: Lluís María Xirinacs, estricte seguidor del pensament de Gandhi: Senador amb nombre rècord de vots al senat de l'Estat. Filòsof "Cum Laude" per La Universitat de Barcelona. Ex capellà, activista EMPRESONAT POC ABANS DE LA SEVA MORT.
Tot un símbol del que, tal vegada li podia haver esdevingut al mateix Gandhi , si per comptes d'alliberar la Índia de l'Imperi Britànic . Cosa "xupadeta" com la evidència ha mostat. Se li hagués acudit alliberar Catalunya de l'Imperi Espanyol ( Esperem que el capità Laporta tingui més sort).
La Generalitat ens mostra una gran foto, al Passeig de Sant Joan del mateix Xirinacs, símbol d'una lluita, durament reprimit per la policia Franquista, com si fos el passat que cal "recordar". Mentre la situació del País es troba enfonsada en una crisi provocada per la mes absoluta impunitat del poder financer, eclesiàstic, mediàtic, judicial i militar, amb un Estat Espanyol que incompleix totes les normatives de prevenció de tortura i de drets humans, vigents. No tant sols a la U.E. si no a la ONU. Un jutge es portat pels falangistes davant dels tribunals, per voler recuperar la memòria històrica i dignificar a les víctimes de l'únic feixisme occidental que ha triomfat.
Un jutge que tal com ha sentenciat els mateixos tribunals europeus, no va voler acomplir el seu deure d'investigar les tortures denunciades pels catalans detinguts en la operació muntada per ell mateix, amb el magne motiu de les Olimpíades del 92.
En definitiva: no m'ho puc creure. Em fan memòria del que està passant ara i aqui... i tota la maquinaria del marc polític-econòmic-cultural del moment em vol fer mirar capa un altre banda...i a més no se on per que el futbol, tot i que m'estigui mal dir-ho, i no me'n senti gens orgullosa no m'agrada! i la roja dels mil.lions i la políticaesport tampoc.
Ah! a sobre de la "afotu" no ha passat ni un dia que ja han pintat amb esprai: Aqui i ara, es tortura. El grafiti no deixarà mai de ser necessari!!!
Comentaris
-
però la foto és realment d'aquesta data de feb 1976?[Ofensiu]T. Cargol | 23-06-2010
És que les manifestacions (dues de grans) van tenir lloc principalment al centre de Barcelona (poca gent en general màxim 20.000, però que és molt donades les circumstàncies); jo recordo una batussa amb capellans (Garcia Faria) al passeig de Sant Joan, però diria que va ser abans.
No sé si Xirinachs va estar a la manifestació de capellans a la Via Laietana (els van perseguir a cops fins al jesuïtes de casp,segons diu Joan Sales al seu llibre Incerta Glòria)
Hi ha un tema que crec que els més joves no heu acabat d'entendre i no per culpa vostra: el franquisme era una màquina d'assassinar, que progressivament es va encasquetar; o sigui, res a veure amb el que vivim ara! Però si dius que el règim democràtic actual no s'ha desprès del tot (PP, alguns jutges i monarquia) del 18 de juliol i el "Glorioso Movimiento Nacional", d'acord!
l´Autor
436 Relats
200 Comentaris
180051 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Una PersonaNo es alta ni baixa
Ni home ni dona
No es gran ni petita
D'on ve no se sap
A on va , qui l'atrapa.
No es ric ni tampoc es pobre
A que es dedica, tan fa
Ni el càrrec ni, quan guanya
Si es creient , o no
Ni a qui vota, no es extranya.
No us en féssiu servir
Tampoc res no mana
No es fama el dit
Tampoc us enganya.
Ni es deleix per ferir.
Una pedra existeix. No te rés a dins, vull dir, la pots trencar i ho veuràs tot. Si trenques una pedra, rés no canvia, rés no es destrueix, fins i tot fent-la miques, és la mateixa pedra. Però si trenques una persona, d'immediat, quelcom immensament valuós desapareix.
Diuen que ho va dir un tal Rajneesh Chandra Mohan Jain , qui es deixava anomenar entre d'altres cosses Osho.
Els drets, la base dels deures. MAI a l'inrevés...
Tinc dret, a la vida, a viure omplert i mogut per uns ideals que busquin una comprensió més profunda de la veritat, una llibertat més gran per a l'ésser humà, i una vida vida millor.
Tinc dret a viure sense haver d'amagar aquests ideals. Tinc dret a manifestar-los en públic i a no ser perseguit, ofès o rebutjat, per ells.
Tinc dret a canviar els meus ideals, quan jo amb llibertat ho decideixi; empès, tal vegada, per una visió més àmplia de la veritat. Ningú no em pot impedir de canviar-los en qualsevol moment de la vida.
Tinc dret a proposar, que no imposar, aquests ideals als meus fills, com també tenen dret tots els pares i mares del món d'ensenyar als fills els seus punts de vista i el propi estil.
Tinc dret a no ser considerat un boig , un fanàtic o un integrista, només a causa dels meus ideals, per part d'aquells que viuen buits de somnis i de lluites, i que no pensen ni reflexionen sobre la vida, el comportament i la natura.
Tinc dret que la meva visió de la realitat sigui respectada; i que la meva persona, pel fet de viure enamorat d'uns ideals, no sigui ofesa, prejutjada, perseguida, dominada o ignorada.
Tinc dret que els meus ideals puguin oposar-se radicalment als valors tradicionals i a les creences establertes, amb vistes a una llibertat més gran per a totes les opcions i a una recerca sincera, objectiva i oberta, de la veritat.
Tinc dret que els meus ideals siguin diferents, i fins i tot provocadors o insòlits, a la llum del pensament d'algú.
Tinc la obligació de respectar els ideals dels altres, encara que em resultin molests, incomprensibles o desagradables. Els meus ideals no són superiors ni inferiors, són els meus.
Tinc la obligació de ser fidel a la meva consciència, i de no renunciar als meus ideals per por al que pugui pensar la societat o les persones que estimo.
Tinc l'obligació de no posar mai el valor dels meus ideals per damunt del dret a la vida i a la llibertat de cap persona.
Tinc l'obligació de no imposar mai els meus ideals, ans exposar-los i proposar-los per la via dels diàleg i la pau.
Tinc l'obligació de fonamentar els meus ideals damunt l'exercici de la raó, del cor i del be; i de rebutjar, en ells, com a doctrina o com acció, la violència i les sensacions i sentiments negatius.
Tinc l'obligació de posar els meus ideals, i les seves conclusions, al servei de tota persona humana; i de viure i comportar-me de manera coherent amb aquests principis.
Avui encara conservo aquell paper rebregat; el mateix paper. De vegades el toco i l'ensumo; fa olor de llibre noble. aquesta olor em suggereix paraules i frases, i no puc evitar de posar-me a escriure.
Jeremias Soler "Els peus dins l'escuma" 2002. Relataire d'aquesta web.