No m'ho crec

Un relat de: just one breath

Encara intento trobar explicació a això que m'està passant
em repeteixo que te'n vas i continuo plorant
suplico al vent que no ho facis, no podré viure sense tu
encara no ho entenc, em falla el sentit comú.

Fingeixo estar bé, m'enganyo a mi mateixa un cop més
la teva absència m'està cremant al fons del meu ser
no m'imagino un passadís on no estiguis tu
veig com és la vida, ho trobo tot massa dur.

Vull fugir d'aquí i no tornar en molt temps
vull que estiguis amb mi en tots els moments
parla'm, mira'm i diguem que tot és mentida
calla, respira i fem creure que així no és la vida.

Sé que mai acceptaré aquesta condemna injusta
sé que ningú entendrà com la vida em disgusta
miraré la teva foto malgrat estiguis lluny de mi
faré que no t'enyoro mentre em moro per dins.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de just one breath

just one breath

27 Relats

66 Comentaris

33784 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Crec en la bellesa de les petites coses...

Hem podria definir com: Poruga, innocent, sensible i riallera, reflexiva i capaç de donar-ho tot quan quelcom m'importa de veritat.

Música semifrustrada, tot i així, guitarrista autodidacta. Apasionada amb les coses que hem motiven i desesperada amb totes les altres.

Crec que qui més qui menys pot donar un cop de mà als altres i intentar canviar aquest món ple de desgràcies i injusticies... per això, sóc estudiant de Treball Social.

Hem confeso mandrosa, molt dormilega... m'agrada dormir sense dependre d'un rellotge. I sobretot, somiadora.

Sóc d'esquerres i orgullosa.

Escriure sempre ha estat un moment de desfogament, de reflexió interna, fruit d'inspiracions i molts de fracasos.

¿Un dels petits plaers de la vida que m'agraden?

Aixecar-me al matí, prendre un café amb llet i fumar-me una cigarreta mentre la casa roman en silenci.

Milions de coses més, que encara ni jo he descobert, temps al temps.