No m'escolto

És lluny d'aquí,
on hi ha aquells paisatges que cremen,
aquells gels que es barregen,
amb la lava dels volcans.

És lluny d'aquí aquella veu,
que crida el meu nom...
No rep resposta,
no mai l'escolto.

És lluny d'aquí aquell brunzit,
que empenta els passos del qui neda,
i espanta al temps,
que ve amb tempesta.

És lluny d'aquí aquell mot,
que abriga a mig matí,
a la nena,
que té fred.

Tot tornarà a ser com abans,
potser menteixo,
potser encerto,
però no mai podré volar fins realment saber-ho.

I sé que és molt difícil,
sentir com et sento,
sé que no em fallaràs,
però no se si encerto, o menteixo...


No ho sabré mai,
no m'escolto.