NO MARXIS

Un relat de: LOSKI
M’agradaria dir-te com em sento, tot allò que em passa pel cap desde el dia que em vàren anunciar la teva malaltia. M’agradaria poder-te abraçar, asseure’m damunt ta falda com quan era petita, dir-te a cau d’orella o amb veu ben alta com t’estimo. No puc, no goso, seria egoísta si ho fes?..no ho sé...
Tinc por, en moments aterroritzada per quan arribi el moment, quan se’t enduguin cap a quiròfen, qui sap si et tornarem a veure amb vida.
Això ens han insinuat sútilment els metges, no es mullen.
Ja fa dies que hi penso, que em venen al cap imatges de la nostra despedida, no sé com ho afrontaré, no sóc tan forta.
Tu ets fort, ets valent (el més valent de tots els pares), però el teu cor en serà tant, et farà companyia, et respondrà com tots deitgem?
Hi ha moments que demano, que algú, sense saber quí, m’enviï una senyal, una pista de com anirà tot. Jo vull pensar que bé, però hi ha moments que sense saber el perquè el meu cap em traiciona, i em bé el final més fatídic de tots...la teva mort. Intento desviar el pensament, intento fer-lo fora i em costa i això em fa sentir mala persona, pot més que jo, el meu pensament altra vegada em guanya.
Estic espantada, estic sola amb la meva por, compartir-la és impossible, ningú està dins la meva pell, ningú sap com jo ho visc. Tinc por que m’abandonis, que t’allunyis, que ens deixis. Diuen que tot se supera, jo podré si arriba el moment. Pare, ets el més gran: carinyós, comprensiu, sap escoltar, sap estimar, sap i ha sabut sempre fer de pare. T’estimo i ja t’enyoro...però si encara ets aquí, veus el pensament em traeix altra vegada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

LOSKI

3 Relats

0 Comentaris

1419 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor