No marxis mai de mi

Un relat de: aurora marco arbonés

NO MARXIS MAI DE MI

No marxis mai de mi,
barra la porta,
foragita el neguit,
deixa la por.

Que ningú no amenaci
l’avinença,
que no es posi el mal viure
en els racons.

No marxis mai de mi,
tanca finestres,
deixa fora l’orgull,
els prejudicis,
expulsa els compromisos,
les raons.

Que només jo conec
el teu respir,
que només jo he vetllat
els teus malsons,
que només jo conec
la teva olor,
que només jo he comptat
totes les pigues
que et tatuen la pell.

No marxis mai de mi,
clou el cancell,
que només jo he llegit
als ulls el pànic,
la joia que es desborda
com un riu,
el riure sorneguer
que t’és tan propi,
el replec de les celles
per l’enuig.

No escoltis mai el cant
de les sirenes.
No marxis mai de mi, amor, amor..



Comentaris

  • deixa la por.clar i concís![Ofensiu]
    Oluronbi | 23-09-2012

    Em quedo amb:

    "foragita el neguit,
    deixa la por".

    són els versos que més m'han arribat. I que n'és de difícil a vegades. M'encanta aquest foragita tan ben buscat i el vers curt i clar "deixa la por". Personalment m'agraden els versos curts i concisos i en aquest poema teu, han quedat perfectes!

    eT SEGUEIXO. uNA ABRAÇADA!

  • Contracant de sirenes[Ofensiu]
    franz appa | 05-03-2012

    Un bellísisim poema d'amor. Potser tot amor conté una súplica, aquí ben explícita. Qui dóna, qui coneix, qui accepta, espera a canvi ser aquest company fidel que suporta les estones felices i les amargues en la vida del'altre. La vida que un ja sent com a seva.
    Estrofes vibrants, versos de ritme irresistible. Com una cançó cantada amb veu baixa, però amb força, amb la força de la certitud i la fe. Contracant de les veus de les sirenes que les vel·leïtats de la novetat de vegades escolta el qui després ha de lamentar extraviar-se en procel·losos mars. I no saber ja retornar a la veritable terra ferma de l'amor
    Una abraçada,
    franz

  • l'amor[Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 26-02-2012 | Valoració: 10


    El poema amaga un sentiment de por a perdre el que s'estima, s'aferra amb paraules molt ben triades perquè res canviï i que tot segueixi eternament. Escrit amb mestratge com no podia ser d'una altra manera. Un plaer llegir-te.

  • No podies haver trobat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-02-2012 | Valoració: 10

    paraules més dolçes i boniques per a dir : t'estimo , amor !
    M'encanten les poesies intimistes com aquesta.
    A mi també m'agradaria molt que poguessim veure'ns algun dia , però millor que sigui aquí a la terra . No et sembla ?
    Una abraçada, benvolguda Aurora.

  • al teu costat hi seré[Ofensiu]
    Lèvingir | 25-02-2012

    a la galta dels teus besos
    a la vetlla dels teus petons
    del teu racó
    de les portes només tu i jo
    tindrem les claus
    donimarem totes les naus
    i el jocs i els seus daus

    Lèvingir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

214 Relats

1893 Comentaris

198265 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.