No marxis mai de mi

Un relat de: aurora marco arbonés

NO MARXIS MAI DE MI

No marxis mai de mi,
barra la porta,
foragita el neguit,
deixa la por.

Que ningú no amenaci
l’avinença,
que no es posi el mal viure
en els racons.

No marxis mai de mi,
tanca finestres,
deixa fora l’orgull,
els prejudicis,
expulsa els compromisos,
les raons.

Que només jo conec
el teu respir,
que només jo he vetllat
els teus malsons,
que només jo conec
la teva olor,
que només jo he comptat
totes les pigues
que et tatuen la pell.

No marxis mai de mi,
clou el cancell,
que només jo he llegit
als ulls el pànic,
la joia que es desborda
com un riu,
el riure sorneguer
que t’és tan propi,
el replec de les celles
per l’enuig.

No escoltis mai el cant
de les sirenes.
No marxis mai de mi, amor, amor..



Comentaris

  • Preciós poema d'amor![Ofensiu]
    Unaquimera | 25-02-2012 | Valoració: 10

    Preciós poema aquest, Aurora!
    Preciós, a més a més a causa de les raons més evidents i visibles, perquè traspua un sentiment absolutament viu malgrat el temps i la convivència, que sovint són poderosos enemics que desgasten les relacions, que erosionen el sentir, que entelen l’atracció.
    En canvi, els teus versos demostren que, malgrat tot i tots, l’amor pot continuar sent la bandera que identifica el vaixell en què navega la parella a través del temps i dels esculls, inclosos aquells damunt les quals les sirenes canten la seva melodia pèrfida, que atreu als navegats cap a la perdició.
    Jo no escolto el cant d’aquests éssers, sinó el teu poema que transmet esperança batec a batec.

    T’envio una abraçada plena d’estima,
    Unaquimera

  • Dir-ho a cau d'orella[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-02-2012 | Valoració: 10

    Suposo que li has dit a cau d'orella, oi? Ho agrairà no saps com! Potser et respondrà amb el seu somriure sorneguer, però et respondrà; en té molta sort. I nosaltres de gaudir d'un poema així, amb l'amor d'anys com a company incansable. El temps l'enbellirà encara més. Una abraçada.

    Aleix

  • No deixis mai d'escriure![Ofensiu]
    Núria Niubó | 24-02-2012 | Valoració: 10


    Aquest murmuri tendre de paraules, aquest pessigolleig a cau d’orella, és la magistral poesia que evoca tota una vida d’amor compartit.
    Quan la teva poesia descriptiva ens parla d’amor, ens regala l’esperit i ens remou per dins enyorances de lo viscut, o lo mai tingut i desitjat.
    No sé que és més bell si el poema o el que ens explica, està clar que sense aquest gran amor aquest poema no podria existir.
    És magnífic Aurora, una delícia, l’he gaudit sentint-te’l recitar i ara t’agraeixo que ens els ofereixis doncs llegir-lo és un plaer per als sentits.

    Una gran i càlida abraçada
    Núria

  • I ell, què hi diu?[Ofensiu]
    rautortor | 23-02-2012

    Després de llegir-li el poema, me l’imagino amb gest dissimulat, com qui no s’adona de les coses, regalant-te un somriure que no necessita petons.
    No marxis mai de mi, no és ni prec ni queixa, és confidència a cau d’orella, declaració de sentiments ben arrelats.
    Quant a les sirenes, no crec que necessiti que el lliguin al pal major ni que li tapin l’oïda com als aqueus d’Ulisses per vèncer el seu cant. Se li nota a la mirada.

    Un bell poema d’amor.

    Raül

  • Jo he vetllat els teus malsons[Ofensiu]
    allan lee | 23-02-2012

    Com m'agrada aquesta estrofa! Com diu en Carles, un amor cuallat, reposat, alhora viu, si no com una flama esmunyedissa, com la brasa que resta endins i fa tanta escalfor, i és tan bella...estic contenta de veure't per aquí Aurora, publicant poemes tan autèntics. Una forta abraçada

    a

  • Amor madur[Ofensiu]
    Carles Ferran | 23-02-2012

    Un poema d’amor sedimentat, compartit, farcit de coneixença i complicitat. De l’amor tranquil que porten els anys, quan tot ho tenim clar però tot ho volem dir, perquè no es perdi en la rutina. Un amor que demana a l’estimat que es quedi, per recordar-li com se'l necessita, però sense angoixa, perquè cap compromís perilla.
    Un amor madur.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250770 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.