No m,escloguis mai del teu jardi

En jardi ple de flors,
ella seguix sent
la flor amb més aroma.
La que sempre estar
la que estará.
Per que l´estimes,
per que es bonica,
per que t´ essencia,
per que fa caliu,
per que marca
diferencia
entre el entorn
en el que vius.
No m, escloguis mai,
ho em marxiria.
Per que ets flor
que estima
i ho se.
I et cuestiona l,aire,
i fa veure l,aigua
i et posar de mirall la lluna.
Al seu costat creixes.
Per que el seu vent
es real.
Per que toca
ben be la terra.
Per que es la flor
que admiro ,
i valoro,
i estimo.
Agraire al sol
haverla coonegut
día a día.