NO LI VAIG PREGUNTAR NI EL COGNOM

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Recordo la tarda que la vaig conèixer. Jo com que feia vacances de l´escola havia anat a ajudar al meu oncle Otto , a la seva botiga més ben dit òptica, que tenia en un carreró estret i fosc de la ciutat de Berlín.
Eren segurament els anys abans de la segona Guerra Mundial, quan Hitler tenia tot el poder, el meu oncle Otto el germà del meu pare parlava molt malament del règim i de la mania que tenia amb la comunitat jueva i no entenia la seva mania de fer-los cosir una estrella groga a l'abric.
Com he dit va entrar per la porta i em va sobtar, jo estava darrere al taulell, el meu oncle estava a la rebotiga arreglant quelcom a unes ulleres, la seva feina, jo llegia un llibre, sempre he sigut lletraferit però estava darrere el taulell.
Era rossa, menudeta i portava unes ulleres de cul de got, és a dir vaig pensar era miop a més no poder. Tenia una veu dolça , va dir bona tarda i em va preguntar si podíem arreglar les ulleres car havia perdut un caragol de la muntura. Jo vaig assentir i ella es va treure del cap les ulleres i vaig veure els ulls més blaus que mai havia vist a la meva vida. Semblaven dos llacs transparents, la seva fesomia es va animar amb un somriure i vaig pensar que era la noia més bonica que havia vist mai. A la solapa del seu abric blau portava l´estrella de David, groga.
Amb un tornavís li vaig collar un caragol nou i les hi vaig tornar arreglades. Ella amb un somriure va preguntar que quan costava. Jo li vaig dir que res, sols li vaig preguntar el nom.
-Anna va dir i visc aquí mateix a dalt i va assenyalar a sobre la botiga, amb els meus pares, va dir que feia poc si havien traslladat, ja que vivien al Nord d´Alemanya. Ja ens veurem, va dir.
La vaig veure uns dies després quan la Gestapo els va passar a buscar. Els seus ulls sense ulleres brillaven com dos estels, no la vaig tornar a veure mai més, però no l´he oblidat mai i penso sempre en la maldat dels homes, era tan jove i innocent i jo també, no li vaig preguntar ni el cognom!

Comentaris

  • muneer[Ofensiu]
    muneerahmed | 01-06-2020

    Visit our site to find more about wedding photographer Northern Virginia. We offer engagement and proposal photography in Va. liteblue

  • Intens[Ofensiu]
    SrGarcia | 28-12-2019

    Un relat simple, senzill, però emotiu i intens

  • Dos estels.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-12-2019

    M'ha emocionat molt el teu relat, Monserrat, doncs la descripció que fas de l'Anna és tan il.luminada dels seus ulls com a dos estels, la qual no l'oblidaràs mai. Vaja! La recordaràs sempre jove i innocent.
    I el cas que li vas arranjar les ulleres amb un tornavís. I al final no li vas preguntar el seu nom. Quina llàstima!!

    Que passes un Bon Nadal, en companyia dels teus, Montserrat.

    Una abraçada intergalàctica...
    Perla de vellut.

    Ah, sí, si tens temps pots llegirme els dos últims relats meus, que se t'ha passat per alt.........!!

  • Blau de mar.[Ofensiu]
    Nil | 20-12-2019 | Valoració: 10

    Aquest relat que m'havia passat per alt és d'una emotivitat i delicadesa colpidora. Em faig creus de com aconsegueixes bastir històries amb una atmosfera tant i tan realista. Les teves creacions tostemps porten el segell de la teva mirada detallista. Gràcies per fer-nos passa estones entendridores. Nil

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

405 Relats

1365 Comentaris

237139 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.