NO LI DONIS IDEES !

Les històries i anècdotes les podem trobar arreu a la vida diària si les sabem escoltar i parem l´orella. Jo moltes vegades en els llocs més inversemblants , escoltes converses que et fan riure, t´entristeixen o formen part de la vida mateixa.
Un dia que vaig anar a dinar a un restaurant, no vaig poder de no fixar-me en la parella del costat, una mare i una filla. La mare una dona de mitjana edat grassoneta encara molt bonica i la filla amb una semblança raonable ,d'uns trenta o trenta-cinc anys , les dues molt mudades, a la moda , i el seu posat de tenir un nivell de cultura alt, així com un nivell més que raonable també de butxaca.
La mare preguntava a la filla pel seu treball
- Nena , com va el treball , tot bé?
- Si mare, estic bé ja ho saps, no em manca res i ara sembla inclús que volen donar-me més responsabilitat i això vol dir augment de sou.
- Que bé Sandra!, però em fas patir.
- Doncs no tens perquè, guanyo diners, els gasto com em dóna la gana, viatjo als països que vull de vacances . Tinc amics amigues. Vaig al cinema a escoltar música, al teatre. Si vull puc comprar-me el que m agradi per mi o per al pis. Que més vull?. No se perquè dius això mare!.
- Mira, la teva germana, té marit i dos fills ,una continuïtat. No treballa.
- Mare, sí que treballa i molt, tu ho has dit, té dos fills un marit que cuidar, té de cuinar rentar planxar, netejar i aguantar el dropo d'en Jaume. Crec que jo estic millor .
La mare escoltava atentament la filla, es va veure una mica del vi que tenia a la copa i al final, va deixar anar un sospir i va dir:
- Probablement tens raó Sandra, tu tens molta més llibertat, gaudeixes molt millor de la vida, encara ets jove, encara ets a temps de canviar-la si vols. Només et demano una cosa nena .
- Que vols mare va dir la noia deixant a mig menjar un tros de peix i aguantant la forquilla enlaire.
- Si us plau, no ho diguis mai a la teva germana, crec que sí que estàs molt millor tu. Però sobretot, no ho diguis a la teva germana!!!. No li donis idees.
- La noia va somriure, i van continuar dinant i parlant de les seves coses.