No ho sé...

Un relat de: Aur@

Hola que tal?

Acabo de llegir el teu missatge i m'he quedat molt pensatiu, tens raó, mai ens hem posat a parlar de nosaltres i suposo que és una cosa que tard o d'hora s'ha de fer.... sento no haver estat receptiu sobre el tema i sento no haver pres cap iniciativa al respecte. Ets encantadora, dolça i pura d'ànima, més pura i transparent que qualsevol persona amb la que he tingut relació i t'agraeixo les paraules que m'adreces i els pensaments tan positius que tens cap a mi.... als moments passats amb tu els dono un valor importantíssim. Tu i jo: dos desconeguts que fa quatre dies han iniciat una amistat especial, rara o com li vulguis dir. Però no sé que dir-te, porto ja un temps pensant que fer amb aquesta relació i les opcions son clares: emparellar-nos o no i la veritat es que prefereixo la segona. No estic preparat i no sabria donar-te el que necessites o el que vols....crec que per iniciar una parella s'ha de tenir molt clar i jo no ho tinc gens clar. El problema en aquest cas sóc jo i només jo. De tu no tinc ni la més mínima queixa, al contrari. M'has fet sentir genial, m'has fet millorar com a persona i has estat pacient, amable, comprensiva....però es que jo fa dos anys que estic enamorat d'una altra noia. Segurament és la noia equivocada i sé que és gairebé impossible que acabi estant algun dia amb ella, però també sé que el que sento cap a ella es amor. No trobo just enganyar a la gent, i menys a tu...no puc tenir avui per avui una parella si no és ella i t'asseguro que si aquesta parella hagués de ser algú altre series tu.
No sé, em quedo sense paraules...no vull fer mal a ningú perquè ja porto patint una bona temporada. L'amor es molt injust i amb mi ho ha estat bastant, només espero que miris d'entendre'm i que segueixis sent la meva amiga

Mil petons

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer