NO HO ENTENC

és cert que fa mal quan algú important per nosaltres s'allunya, ens "abandona" i deixa de fer allò que sempre ha fet. Amics que trien camins que els distancien fins que l'amistad passa a ser un record, de vegades trist.

és molt bo ser conscient i adonar-se d'aquest canvis, però quasi sempre no ens queda més que adaptar-nos a les decisions conscients o inconscients dels altres.

També podem parlar-lo amb eixa persona i dir el que sentim, perquè mai se sap quan serem nosaltres els que canviarem, o els que necessitarem que ens diguin que estem canviant.

una abraçada ben forta!!

Quan vaig llegir els tres primers versos ara ja fa un parell de mesos, vaig pensar que, subtilment, també podrien referir-se perfectament a mi... ara, segurament, encara han près més força que abans.

Referent al poema en sí i a l'afer del que tracta... tan sols resta tenir paciència a que amb el temps les coses es posin al seu lloc o, si més no, a que destensi una mica la situació.

Kyra



PS. Quan vaig començar a escriure ja fa anys vaig comprendre que sovint diu molt més allò que resta per escriure que no pas allò que està escrit... i que de vegades fa molt més mal un silenci que qualsevol paraula punyent.