No ho entenc!

Un relat de: just one breath

No ho entenc.Perquè em fa por oblidar?
Ara que puc de mi no et vull es borrar
No ho entenc.Per què he de sofrir tant?
Qui va decir que hauries de ser per mi algú important?

El teu record no em deixa continuar
Si no és a tu a nigú més sé mirar
Per què no puc començar de zero i ser feliç?
Per què no em deixes algú nou descobrir?

Desesperació i nostàlgia es van mesclant
Vull veure't i no et veig, m'estic desesperant.
Per favor concedeix-me un segon al teu costat
Un gest, una mirada, un passeig imaginat...

Comentaris

  • Mai és gens fàcil oblidar.. [Ofensiu]
    Cincdos | 01-08-2007 | Valoració: 10

    molta força de voluntat, ganes de començar de nou. tot això es la millor manera per enfrontar-se al oblidament.

    un petó molt gros
    vagi be

  • Qui va dir que oblidar era facil?[Ofensiu]
    SweetInnocence | 22-07-2007 | Valoració: 9

    Sovint quan més desitgem oblidar una persona més ens costa fer-ho, com si l´haguèssim de dur al nostre cor per sempre, com si els records del que vam viure (o del que vam imaginar) no ens deixessin continuar endavant...

    SweetInnocence

l´Autor

Foto de perfil de just one breath

just one breath

27 Relats

66 Comentaris

33780 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Crec en la bellesa de les petites coses...

Hem podria definir com: Poruga, innocent, sensible i riallera, reflexiva i capaç de donar-ho tot quan quelcom m'importa de veritat.

Música semifrustrada, tot i així, guitarrista autodidacta. Apasionada amb les coses que hem motiven i desesperada amb totes les altres.

Crec que qui més qui menys pot donar un cop de mà als altres i intentar canviar aquest món ple de desgràcies i injusticies... per això, sóc estudiant de Treball Social.

Hem confeso mandrosa, molt dormilega... m'agrada dormir sense dependre d'un rellotge. I sobretot, somiadora.

Sóc d'esquerres i orgullosa.

Escriure sempre ha estat un moment de desfogament, de reflexió interna, fruit d'inspiracions i molts de fracasos.

¿Un dels petits plaers de la vida que m'agraden?

Aixecar-me al matí, prendre un café amb llet i fumar-me una cigarreta mentre la casa roman en silenci.

Milions de coses més, que encara ni jo he descobert, temps al temps.