No ho canviaran, els homes no fan res per canviar o fan feina superficial

Un relat de: llacuna
Avui dia hi ha moltes dones que s’esforcen per tenir relacions amb els homes sense dependències, la doctrina del Punset que la monogàmia no existeix ha quallat en moltes joves i no per Punset sinó per l’ambient polític social en què es mouen. Es recuperen documents de feministes antigues que defensava la inserció de la dona a la lluita social i el no tenir vincles de dependència més que l’estrictament necessari i això ho vinculen amb una relació lliure amb el homes. Una lluita que molts cops elles emprenen per a destacar també entre el món masculí, “la dona maca és la que lluita tota la vida”, diu alguna consigna masculina d’ara, però cap no diu que la "dona maca és la que decideix ser-ho com ho vulgui ser i prou".
Però les coses no són així i en aquest alliberament les dones aniran com sempre molt més enrederides que els homes que ja practiquen aquesta llibertat des de sempre. Elles s’ho han de proposar fèrriament, algunes pensen que la mancança de llibertat és per l’educació que han rebut, però crec que no és així, la manca de llibertat és perquè les dones vivim en una societat on ser dona és difícil, i fent quatre crits en contra de la roba de talles petites o els productes anticelulítics aquestes dones que es pensen que canviaran el món no acabaran amb aquesta batalla, perquè els homes tenen la ment totalment absorbida per aquests prototips de dones que no envelleixen i ells no fan cap feina pel canvi, a banda de parlotejar o cridar juntament amb les dones de la seva edat o alguns amb les més joves. Així doncs, elles un bon dia s’ho trobaran, veuran que són velles i que els seus companys les rebutgen i que la societat les rebutja i tot serà normal, com sempre, perquè la feina només l’hauran fet elles i hauran rebutjat els vincles i es trobaran sense fills o amb ells que només elles cuidaran i això serà tota la seva lluita i els homes se’n riuran i continuaran fent del món allò que ells volen, i això passarà perquè no hauran escoltat les dones més grans, les que ja coneixen aquesta història de fa anys. I és que l'home que fa mal a una dona pot fer mal a qualsevol dona, temps al temps.

Comentaris

  • Ho sento LLacuna però[Ofensiu]
    Marina Terra Èol | 27-04-2011

    Ho sento Llacuna però penso que precisament tu mateixa, amb el títol que has posat i tot el què dius, ja crides i sentencies als homes a no fer res, no canviar i no fer la feina. Tu mateixa ja dones per fet que els homes no en sabran més. Quantes dones pensen que tots els homes són iguals? quantes dones no creuen i confien amb els homes i la seva capacitat de canviar i millorar? Doncs així es van trobant i trobaran homes pel camí que ratifiquen i ratificaran les seves creences per reafirmar la seva pròpia realitat. Si creus vertaderament amb tu mateix, creus en els altres. Si creus en la teva pròpia capacitat per canviar, madurar, prendre consciència, creus en la capacitat que també tenen els altres de fer el mateix....independentment del sexe, o de la ideologia, o la raça o la nacionalitat.
    Simplement és la meva manera de veure-ho.

  • Clara i directe.[Ofensiu]
    MICO FILÓS | 26-04-2011

    Realment és bo. Un relat amb les idees bén articulades i escrius sense embuts. Planer i clar i provocador. I com tot escrit inteligent no li falta la passió. Però per ser sincer del tot, crec que és maniqueu. El patriarcat, el masclisme i totes les expressions de dominació de l'home sobre la dona no la creat el mascle per sotmetre a la femella, sinó que és el producte d'una relació social entre els subjectes d'ambdós géneres, vaja tant els homes com les dones em ajudat a crear aquesta societat de desigualtat.
    Ara, reconec que la bipolarització primaria d'aquest problema que castiga a l'humanitat desde vés a saber quan, és digne de la filosofia del Sr. Puncet que basa el seu opac pensament en idees superficials i d'una evidencia tan vanal com poc subtil.