No hi tornarè mès

- No hi tornarè mès, allà.
- Però perquè no mires de prendre-t'ho amb filosofia?
- Amb filosofia? Els profes no paren de presionar-me! I el Xavi sembla que l'únic objectiu que tingui sigui ficar-me la mà al damunt! Tu creus que aixó ho pot fer un professor de mates, tia?
- Ja t'agradaría, que et posés la mà al damunt!
- Està bo, però no n'hi ha per tant...
- Pero tia, tu que et penses, que jo no em sento pressionada?
- No tant com jo. Tu ets mès aplicada i se't fa mès facil.
- Pero costa. Perquè haig de perdre unes hores al dia fent l'idiota i no m'agrada.
- Però farás el que vulguis! Triaràs una carrera i guanyarás la pasta que necessitis.
- Aixó no funciona exactament així. La vida no és nomès estudiar per guanyar pasta quan siguis gran i mantenir una família. Jo puc tenir molts problemes.
- El fet de que tu puguis tenir problemes no em fa sentir mès tranquila. Ja t'he dit que jo no hi torno, allá. No puc. Em posarè a treballar i deixo aquesta merda. Tant me fa el que pensin o diguin els meus pares. Ens anem fent la idea que els estudis son el mès important, que no serem res, fins i tot que arribarem a agilipollar-nos totalment. Jo per la meva banda ja n'estic farta. I no et pensis que em sento gens bè. Ja aplaudirà una altra figura, e món. Si vols, sigues un gran exemple pels teus descendents. Jo m'he canstat d'intentar-ho. Serè una imbècil. Si. Però n'estarè molt orgullosa. Serè la gran imbècil. No tindrè fills perquè no disposarè dels diners que necessitaria per mantenir-los ni de l'educació que els hi pertocaria. Tu tingues vuit fills, si vols. Jo serè una vagabunda. Amunt els indigents! Revolucionem-nos! Que vinguin amb mi aquells que no han nascut per complir!
- Ho tens clar aixó que dius? Ha! Però tu que et penses, que jo serè una burgueseta de merda?
- No! Vine amb mi! Tu seràs la primera ministra de la Nova Dissidència! Governarem el món! Ens follarem el mòn! S'ha acabat signar amb el meu nom afirmacions que no prevenen de mi!
- La Nova Dissidència... Ha!
- No t'en fotis. Simplement vull ser lliure. És una manera d'explicar-te que tota aquesta gran estructura de merda que formen col.legis, instituts, universitats i les institucions que ho fan tirar endevant me la suen.
- Però existeixen. Depenem d'aixó.
- Ja ho sé. Però que no m'entens? Per sentir-me realitzada en aquesta vida haig d'estudiar. No! Fora! Penso fer-ho sense estudiar. Almenys serè mès jo mateixa.
- Treballaràs?
- Haurè de treballar! I ara marxem d'aquí. Vols fer una altra campana?
- No puc. Trucaràn a casa.
- Doncs jo m'en vaig. Vull ser lliure. Que els donguin pel cul, buscarè un altre camí. Adèu, princesa.
- Adèu, proletaria.