No hi han paraules, no hi ha títol...

No haver vingut a buscar aquest relat quan tocava.... però, contradictòriament, estic contenta d'haver-ho fet avui. Perquè sé de què parles, ens ho vas comunicar al setembre i avui, a les portes del Nadal, sé que tornes a ser per aquí, sé que ho has superat, sé que tot va bé, i era abans d'ahir mateix que em feies un comentari encisador, amb el nom d'un poeta: Bécquer. I saber que de nou estàs escrivint, que les pors i els neguits s'han superat, m'omple d'una immensa alegria.

Encara que ja només sigui un mal record, et felicito per l'emotivitat d'aquest escrit que vas tenir el coratge de fer en aquells moments tan durs. Transmet perfectament la incomprensió i l'esglai d'un moment que mai no hauries esperat. Però sortosament, ja és aigua passada.

Espero i desitjo que estiguis bé, i seguir tenint el plaer de llegir-te i comentar-te.

Una abraçada molt i molt gran, i molt bon Nadal.

trist, dur, impactant... però molt ben transmès!!! Felicitats! I forces, si et calen!

Gràcies pels teus comentaris..!!! tens raó, cada cop són més curts, però trobo que més plens.. poc a poc intento aprendre a amagar sentiments entre paraules..

Un petonàs

...va" I la vida segueix. I l'esperança no decau... I un dia, de sobte, trobes que el sol llueix més, que el cel és més blau... I descobreixes facetes noves en les coses de sempre... I tens ganes de cridar fort... (T'ho dic, també, per experiència pròpia, ara que ningú ens escolta)

poc més s'hi pot dir... suposo que a hores d'ara tot això ja ha passat... però es nota que ets una noia forta!

El teu relat mha impactant molt.
Tens raó no hi han paraules per descriure els sentiments de las persones que u pateixen.
Si es el teu cas, vull desitjarte que u pasis de manera mes lleu i amb aquesta valentia que demostres.
Una abraçada i anims.

Un relat que fa entristir, però que fa venir ganes d'animar-te a continuar lluitant per tu! A que continuis tenint forces per tirar endavant!!!

Molts ànims!
Gemm@

demà sí hi haurà títol i paraules: VIDA!!!
això desitjo mentre rellegeixo el teu relat... donant la cara i raonant entre dubtes i pors...
diuen, diuen, diuen... però tu DIUS el que sents... ets la valentia personificada i el teu cos i la teva ment han d'estar orgullosos de la teva força!!!
un petó i una abraçada!

Un relat expresat sense cruesa, però parlant de temes difícils d'asumir. L'exposició és perfecte, amb emoció, un sentiments durs. Un final colpidor. No puc afegir res més, mmm, em remeto al títol, no hi ha paraules.

Els sentiments tan sincers i clars, les pors i els neguits amagades en l'interior, queden reflexades perfectament en aquest relat.
Ho fas d'una manera tan valenta i natural que ens deixes sense paraules.

Una abraçada molt gran!

el teu relat m'ha deixat, no sé com dir-to, est molt valenta de poder escriure així damunt aquest tema ...

Una besada

Conxa

Acabes de publicar dos relats valents. I aquest ho és més, per que valent és qui s'enfronta a un mateix i no deixa que la seva situació l'aturi.Des d'aqui només puc afegir aquest comentari que no és pro agrïment. Un deu que no és prou tribut.