No hi ha miralls

Un relat de: helena





No hi ha miralls en el regne de la foscor,

cap dolor s´hi pot reflectir, cap sofriment antic,

cap vida esquarterada, feta bocins no hi és,

cap angoixa allargada en una ombra altíssima,

cap plor fet nus, engolit per evitar un riu de llàgrimes,

cap imatge per girar el cap i cobrir-se el rostre,

cap terror inhumà, cap ofec vertebrat,



Cap Sol il.luminant negres foscors,

només silenci, de color blanc.

I els teus mots inoblidables,

mots de foc i cendra per la trista eternitat.





helena


Comentaris

  • Foscor[Ofensiu]
    Guspira | 07-03-2006

    Els mots que resten, els records, que sempre hi són, fins i tot a la foscor més absoluta, eterns... M'ha agradat força el poema!

    Una abraçada

    Guspi