No hem guanyat gaire

Un relat de: garbi24
Tant malament que ho vaig passar de jove, quan m’acompanyava la meva timidesa, a l’hora d’establir conversa amb alguna mossa que em treia hores de són. Trencar el gel en dèiem, però era dur trencar-lo, a mi se’m feia una muntanya quan havia d’entrar en conversa amb aquell típic estudies o treballes? Sort que la gana feia passar la vergonya.
Anys més tard en separar-me la cosa ja era més fàcil, s’havien escampat com la pólvora aquells telèfons que et permetia enviar missatges de text sense donar la cara, si te’l contestaven ja podies establir conversa i finalment quedar per prendre alguna cosa, era molt més fàcil obrir camí i sense exposar-te a primera línia de foc.
Ara amb aquests maleïts aparells, t’envien tot tipus de coses. L’altre dia una companya de feina em va enviar una foto del seu entrecuix, a la que tot seguit hi afegia: quedem? Per no ser antiquat em vaig fer una selfie de la meva virilitat per contestar la seva proposta, afegint-t’hi: quan vulguis.
Quins collons tu, l’ha penjada a les xarxes socials etiquetant-la com: el cap de planta se’ns vol follar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer