No he tingut temps

Un relat de: Elbereth

No he tingut temps d'aturar-me, he passat de llarg
ara no recordo si era un miratge o l'esborronament
causat per la velocitat el que m'ha fet veure-ho
com si fos un fantasma, amb tanta versemblança
com podien tenir els contes que m'explicaven
quan encara no calçava sabates de punta i taló;
i se'm claven les esmolades busques del rellotge
dins el fetge intentant esbrinar quina és la temperatura
de l'hora de la meva mort, sento l'olor de les flors
que s'estan podrint i, dins la bústia, no hi ha missatges
de condol, tan sols propaganda per convèncer-me
que la meva vida ha estat plena i que puc marxar
amb un somriure als llavis, ara morats pel fred
que hem provocat per la nostra manca de ganes
a l'hora d'intentar aturar-nos tan sols un moment.

Comentaris

  • Quina gran veritat la que descrius[Ofensiu]
    llacuna | 08-06-2010 | Valoració: 10

    Bufa! això de morir tenint només cartes absurdes a la bústia, bé, jo ara només hi tinc factures que em diuen quan val la vida, per sort no massa, mai cartes d'amor, sobre els condols per mi transmeten un amor caducat, no m'agraden

    Molt bonic el relat,

    Llacuna

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • l'home d'arena | 21-05-2007

    Sí, l'urc de la pressa. Eixa bèstia que ens torna inhumans, insensibles, invidents, invisibles.
    La vida ha esdevingut un discórrer que ens arrossega implacable a una velocitat de vertígen. Aquesta voragin en que s'ha convertit, no ens permet massa voltes, una pausa per fer reflexió, i balanç per destriar-ne el gra de la palla.
    Al remat, quan el temps ens imposa una marxa "al ralenti" i tractem de pouar del nostre dintre algun mos del pòsit que hem anat acumulant, per mantindre's si més no a base d'enyors o desitjos complits (encara que siga només intent), ens trobem buits, només corfa, i el desencís ens aclapara.
    Però (jo vull un però), sempre hi estem a temps per refer-nos, encara que siga només un segon el que ens reste de vida. Qui sap si per eixe segon paga la pena tota una vida.
    A mi m'agraden les coses petites, els detalls, un gest, un riure, una llàgrima... i assaborir-los, lentament. Al cap i ala fi les coses grans, colossals, estan fetes d'altres més petites.

    Ànim, i un bes.

    D'això, quan em sento així, marxe a la mar o a muntanya, allí sembla que el temps s'atura. Si més no passa d'una manera més a mida nostra.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Elbereth

Elbereth

8 Relats

25 Comentaris

7732 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
M'agrada escriure perquè em permet imaginar i jugar. Em fa sentir bé. Quan era més jove ho feia més però ara la manca de temps em permet fer-ho molt menys del que voldria. Tot i haver-me fet adulta no he volgut perdre aquesta possibilitat de dibuixar altres móns amb les nostres mans i amb les paraules.

M'agrada molt haver descobert aquesta pàgina i poder llegir tot el que vosaltres pengeu.

Si em voleu escriure, podeu fer-ho a:
thereble@gmail.com