No fer pas net

Un relat de: Joan Pinyol Colom
Enmig de la bugada col•lectiva de sobte va surar un mitjó blanc amb una L.D. gravada al camal. L’Alberta es va afanyar a fer força escuma. Volia que enmig de la blancor passés desapercebut entre les companyes de fregada. Però totes van veure el mitjó i van provar de seguir fent, com si res. La Framselis Guanipa Abelarda però, va girar la mirada cap a bandes menys comprometedores. La Cita Paldi va canviar tres vegades de tema de conversa amb la intenció de distreure la companyia. I l’Omega Tres, que era la més saludable, va fer adonar tothom de la meravella de volta de pedra de turo que els cobria les testes. Però res. El mitjó, a la trista manera d’un titànic que no sabia cap on encaminar la deriva, continuava allà al mig, embrutant-ho tot i esquitxant-les de silenci. Fins que va arribar al safareig públic la Maricel, una nouvinguda al poble. Després de comprovar que en aquell netejador col•lectiu ningú no deia ni piu, per fer-se la simpàtica els va confessar que acabava d’arribar a aquell poble atreta per la passió que li havia despertat un tal Lluís Dalmases, un actor protagonista de culebrots televisius que, tal com li havia fet saber en el moment de la seducció, tenia per costum fer l’amor amb els mitjons posats.

Mentre, infeliçment casades, recordaven el dia que se les endugué al llit, l’Alberta, la Framselis Guanipa Abelarda, la Cita Paldi i l’Omega Tres van fondre’s entre la vergonya i la sospita més envejosa sobre qui havia estat la darrera a sucumbir als encants de L.D.

Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    Marta Pérez i Sierra | 18-10-2011 | Valoració: 10

    A mi també m'ha agradat molt!

  • Caram amb els noms![Ofensiu]
    Montse Encabo | 12-06-2011 | Valoració: 9

    Genial comparació de bugades col·lectives. La física, la de veritat, la del sabó. I la del saber què han estat fent les altres, la de la xafarderia, la dels silencis.
    M'ha agradat molt!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: