NO ETS NINGÚ

Un relat de: ricardet
Un dia descobriràs que no ets ningú.
Assegut en una terrassa d’estiu
cridaràs al cambrer una vegada, dos i tres,
però ningú no vindrà a posar-te el cafè del temps.
Aniràs a la terrassa del costat i passarà el mateix.
Descobriràs que tots els bars són buits.
Et posaràs a trucar des del mòbil i no et contestaran.
Te n’aniràs a un altre lloc i et trobaràs el carrer ple de solitud.
Cap persona, cap cotxe, cap taxi, cap autobús...
Assegut en un banc per a pensar el teu cap estava buit.
Un pressentiment et va fer saber que eres mort,
feia uns minuts l’autobús havia acabat amb tu.
Aniràs al lloc exacte on van succeir els fets.
- Alerta, que ve l’autobús! Alerta! Alerta!
Un home, que era jo, va ser atropellat
en un carrer ple de trànsit i de terrasses d’estiu
curulles de nens, adults, vellets i vida.
Un estrany va demanar un cafè del temps.
Acabava de vindre del funeral de l’amic de sa vida
atropellat per un autobús com el que acabava de passar.

Comentaris

  • Astral.[Ofensiu]
    Nil | 23-09-2018 | Valoració: 10

    Quanta veritat dius! El "plano" astral és ple de ànimes que van tenir una mort sobtada i que ignoren que són morts i enterrats. Perquè per estrany que pugui semblar, l'altral és per dir-ho d'alguna manera un doble mental d'aquí la Terra. És un lloc on les ànimes construeixen llur realitat a partir de les seves creences. Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: