No et vaig poder dir adéu

Un relat de: Anaïs
Era agost, estàvem en ple estiu. Calor, vacances encara llargues... Una nova compra de color groc per cuidar i fer-nos companyia; no era supersticiosa, però me’n vaig tornar: Un dissabte com un altre, tu no treballes. Anades i vingudes habituals, moments de descans, pas ràpid de les hores. Tu te’n vas de festa i jo me’n vaig anar a dormir, com sempre, mig moixa mig esperançada perquè jo sóc petita encara. Desordre adolescent a l’habitació, que mai més es produirà...
Diumenge... Un crit que se sent a l’altra punta del carrer... Destral invisible que et talla a bocinets per dins. Culpabilitat desmesurada, desassossec constant, moviments autòmats, trucades de telèfon, primeres reaccions, condols de diferent calidesa, mirades de pena i compassió, fred, molt fred, suor barrejada entre llàgrimes, abraçades etèries.
Ahir eres viu, avui ets mort, i no et vaig poder dir adéu.

(07/05/12)

Comentaris

  • Mai més[Ofensiu]
    rautortor | 14-05-2012

    Aquest crit desesperat el trobem al poema El corb d’Edgar Allan Poe, I digué el corb: “Jamai més.” Però, als poetes, éssers sensibles en excés, ens queden encara forces per treure del nostre interior sentiments, bé que contradictoris, i deixar-los anar perquè els puguem fer més nostres.
    L’edat i els ensurts davant de la mort propera i familiar m’han fet més melancòlic, alhora que més fort en circumstàncies d’immensa tristesa. I sempre he trobat empara en els records, els bons records, i en haver sabut escriure tot allò que m’hagués agradat de dir en persona a aquells que he perdut.
    Però, això sí, mai no he arribat a superar el fet de no haver pogut acomiadar-me d’ells. “Ahir eres viu, avui ets mort, i no et vaig poder dir adéu”. Si a tu t’ha passat, com sembla ser, ho sento, de debò.

    Et convido a llegir algun dels poemes de comiat que tinc penjats a la meva pàgina de RC.

    Mare

    Cendra de clavells

    Capvespre al cementiri

    Diada de dol

    Una abraçada

    Raül

  • colpidor escrit anaïs...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-05-2012 | Valoració: 10

    molt colpidor, doncs desgraciadament la vida ens duu a molts a viure el que descrius i és dur, molt dur
    ho expliques amb frases curtes, sensacions i records que queden per sempre, l'estat de sentir-se trencat, estabornit... ho descrius molt bé quan dius " mai més es produirà ", doncs a partir d'aquell moment res no torna a ser igual
    la remuntada és un procés ben llarg, potser mai acaba

    una abraçada i gràcies pel teu contacte
    joan

l´Autor

Foto de perfil de Anaïs

Anaïs

49 Relats

174 Comentaris

47354 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Hola!

Diuen que definir-se a un mateix és una de les coses més difícils que hi ha, i més si et demanen o et demanes que és allò que tens de positiu.

Sempre m'ha agradat molt llegir i escriure també; anys enrere recordo que si m'havia plantejat d'escriure a nivell professional sempre pensava: "On vas tu, amb escrits que tenen com a màxim dues pàgines mecanografiades?" (Sí, abans no hi havia ordinadors, costa de recordar-ho...).

Jo sóc la típica escriptora que quan realment m'inspiro és quan estic trista, així que pot ser que els meus relats siguin sempre de situacions difícils, que com tothom he passat les meves. Però des d'aquí us asseguro que la major part del temps estic alegre, sóc sociable i positiva.

Ens llegim,

Annaïs
(09/03/12)

Aquest és el meu correu electrònic si necessiteu preguntar-me alguna cosa o simplement pel que vulgueu (sempre que estigui dins del marc legal vigent i per a tots els públics, jeje):

anais1978@yahoo.es


UN GRAN SOMRIURE!!!