No et preocupis, que són gais

Durant tota la meva joventut, em vaig tenir que passar els dies donant explicacions. Primer, a l'escola primària. Tan retorçades eren les noies de la meva classe, que sovint anava amb els nois. Ells eren simples. No es preocupaven per la roba que duies, ni per com et comportaves, ni a que jugaves i deixaves de jugar. A ells els estava bé perquè parlàvem de videojocs -Pokemon era l'última, aleshores- feia acudits bords i desagradables com els seus i si calia m'hi fotia de pinyes, en comptes de ploriquejar quan se'n reien de mi. Les meves companyes sovint s'enfadaven, i demanaven perquè jo tenia tant d'èxit entre els nois.

Després, al institut, aquesta tendència creixia. Al canviar d'escola, els primers en dirigir-se a mi van ser tota una colla de nois, molt, molt "friquis". Però aquí hi va aparèixer un altre element en discòrdia, a part de les companyes: els pares. Ells i la seva mania de preguntar-me cada vegada que sortia al carrer que amb qui anava. I la resposta sempre era la mateixa. I s'enfadaven. "Això no és normal, que no tinguis amigues". "Ets molt rara", "no ens agrada que vagis sola amb nois, podrien fer-te qualsevol cosa", i un llarg etcètera de frases absurdes que em malhumoraven. Els nois per a mi, eren molt millors. A més, com que era una noia, sempre podia fer-los anar per on em venia de gust. Les noies no fotien cops de puny, però eren infinitament molt més cruels i retorçades.

Tot i les discussions, jo seguia fent la meva. Les noies m'odiaven perquè era amiga de tots els guaperes de la ciutat. Els meus pares, no sabien si pensar que o era una joveneta d'aquelles una mica fresca, o, pitjor, d'allò de l'altra vorera, una lesbiana.

Però tot això va canviar el dia que vaig començar a quedar més concretament amb un noi i no tant amb la resta... és a dir, a tenir xicot. A les noies els encantava tenir la pista lliure i als meus pares ja no els preocupava si era fresca o si era lesbiana, era impossible.

Però vaig arribar a la universitat. La meva carrera era especial... molt emocional i poc intel·lectual. Quina coincidència, totes les noies eren una mica baliga-balaga, i els pocs nois que hi havia, eren gais. Què més podia demanar, vaig pensar. De seguida vaig fer-me molt amiga de dos d'ells. I ara, quan quedava amb ells, tenia el justificant perfecte: no passa res, són homosexuals.

La veritat és que, si tenir amics masculins era genial, si eren gais encara ho era més. Els agradava anar a comprar, els agradava compartir les penes, i tot allò que faria una noia però mantenint la senzillesa característica dels homes. I ara, les noies no ho consideraven competència, els meus pares no patien i el meu xicot tampoc. No et preocupis, deia jo, que són gais. I això alleugerava els rostres de tothom.

Però que perillosos són, els terrenys del sexe lliure...

Un dia, estant tots tres en el pis d'un d'ells, una mica beguts i amb l'excusa d'estudiar, algú va començar a parlar de sexe. Després, de fantasies. Després, concretament de trios. I no sé com va començar tot, però hores després, ens llevàvem tots tres en una manta estirada al terra, humits encara i amb una ressaca de cavall. Poc a poc es clarificaven les idees. Havia estat fantàstic, vaig recordar de cop: dos membres per a mi sola amb la delicadesa del sexe femení. Sense competicions virils i una disposició genuïna a trobar punts erògens desconeguts i poc corrents. Increïble.

Al principi, tots dos van començar fent-me petons: un a la panxa i l'altre a les cuixes. Tot em començava a bullir. Jo els tocava les seves parts amb molta delicadesa, i sentir com s'anaven posant dures encara em feia estremir més. Després, ells recorrien el meu cos amb les mans buscant allò que més m'agradava. Però el plaer no era només per a mi, així que molt aviat vaig deixar que el més bisexual em penetrés mentre jo llepava el membre de l'altre. Tots ens movíem suaument, mantenint el ritme, sense pressa, gaudint de cada entrada, gaudint de cada contacte. Quan vam arribar per primer cop a l'èxtasi, vam seguir fent el trapella una estona, per reposar energies.

De cop, vaig deixar-me estar dels seus petons i les seves mans, i vaig col·locar-me a quatre potes, d'esquena a ells, convidant-los a tastar el meu darrere. Amb molta delicadesa, un d'ells va obrir-se pas dins de "l'altre" forat. Molt suau, intuint que era la primera vegada que deixava explorar aquella part del meu cos. S'anaven canviant, una estona cadascun. No arribaven, simplement passejaven els seus genitals per la cova, escalfant motors, humitejant-ho tot. Jo fruïa i a vegades quasi bé no podia sostenir les cames, de tant plaer. Vaig arribar altra vegada, pensant que veia el paradís. Aleshores ells van començar la seva pròpia festa mentre jo reposava. A partir de llavors, així va succeir la nit; un descansava i els altres es donaven plaer. Primer, l'un va introduir-se pel forat de l'altre. Quan van acabar, el que havia rebut em va despertar suaument, amb petons pel coll, reclamant la seva part. Ell va estirar-se i jo, amb parsimònia, vaig seure sobre el seu membre vermell i delerós. Vaig començar a balancejar-me rítmicament, gemegant de plaer per tal de posar-lo encara més calent. I a l'acabar, jo ja demanava la meva part a l'altre noi. Ell va obrir els ulls, mig adormit, i va fer que em situés amb les cames obertes i de genolls sobre la seva cara. Àvida la llengua recorria cada raconet del meu tresor, mentre les seves mans m'aguantaven per les cuixes. Vàrem anar canviant, estona a estona, fins que els ulls - i els nostres cossos- van dir prou, defallint davant la son.

Havia estat, sens dubte, la nit de sexe més espectacular de la meva jove vida. Un donar generós sabent que, a l'endemà, només en restaria el dolç regust del plaer. Sense cap deure ni obligació. Simplement, sexe.

Quan vaig arribar a casa, els meus pares van preguntar-me com havia anat la nit d'estudi, somrients. El meu xicot va trucar-me amb veu amable per saber si tot havia anat bé i les meves poques amigues volien saber si avui sortiria amb elles de festa. Tot normal, ningú va sospitar de res. Per quina raó s'havien de preocupar? Total, eren gais.