Cercador
NO ET PARIS EN EL CAMÍ!
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
NO ET PARIS EN EL CAMÍ!
Un ordre ben establert
mana que totes les coses,
amb facilitats o amb noses,
vagin pel camí més dret.
Ziga-zagues i embolics
fan que moltes persones
l’errin i es piquin els dits.
Què té el valor més fort?
Què és allò primordial:
el senderó o el pic més alt?
Quin és l’objectiu: el fi…
el cim que vols assolir?
Ambdós formen unitat,
quan al lloc has arribat
és el trajecte que t’hi porta.
Cada pas i cada esforç
t’obren una nova porta!
NO ET PARIS EN EL CAMÍ
que perdrà el significat
allò que ha tingut principi
i que no ha estat mai acabat.
La vida que ens toca viure,
dins el temps i amb variacions,
no és per fer farfutalles
amb disbauxes i amb rialles,
fent perdre les il•lusions.
Si ens parem i diem :
–«Que bé que s’està aquí!»–,
en el sentit de l’existència,
no s’hi trobarà cap fi.
Aquell qui ha assolit el cim
mira i recorda el recorregut
on el seu esforç l’ha dut,
del pla fins al punt més enlairat,
que ell tant havia desitjat.
En no parar-se en l’intent
té viu la totalitat del trajecte
que d’una manera perfecta
assaboreja amb la ment!
Tots dos són un sol pensament,
i amb la plena satisfacció
d’haver fet allò millor!
Josep Vendrell i Torres
Un ordre ben establert
mana que totes les coses,
amb facilitats o amb noses,
vagin pel camí més dret.
Ziga-zagues i embolics
fan que moltes persones
l’errin i es piquin els dits.
Què té el valor més fort?
Què és allò primordial:
el senderó o el pic més alt?
Quin és l’objectiu: el fi…
el cim que vols assolir?
Ambdós formen unitat,
quan al lloc has arribat
és el trajecte que t’hi porta.
Cada pas i cada esforç
t’obren una nova porta!
NO ET PARIS EN EL CAMÍ
que perdrà el significat
allò que ha tingut principi
i que no ha estat mai acabat.
La vida que ens toca viure,
dins el temps i amb variacions,
no és per fer farfutalles
amb disbauxes i amb rialles,
fent perdre les il•lusions.
Si ens parem i diem :
–«Que bé que s’està aquí!»–,
en el sentit de l’existència,
no s’hi trobarà cap fi.
Aquell qui ha assolit el cim
mira i recorda el recorregut
on el seu esforç l’ha dut,
del pla fins al punt més enlairat,
que ell tant havia desitjat.
En no parar-se en l’intent
té viu la totalitat del trajecte
que d’una manera perfecta
assaboreja amb la ment!
Tots dos són un sol pensament,
i amb la plena satisfacció
d’haver fet allò millor!
Josep Vendrell i Torres
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
657 Relats
166 Comentaris
165834 Lectures
Valoració de l'autor: 9.51
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Últims relats de l'autor
- FONT DE L'ORENETA
- 248-Ocells perduts i moixons bellugosos
- A LA PÀTRIA
- 247-Ocells perduts i moixons bellugosos
- QUATRE COSES
- 246-Ocells perduts i moixons bellugosos
- SOMNI DOLÇ
- 245-Ocells perduts i moixons bellugosos
- EL CANT DE LA SENYERA
- 244-Ocells perduts i moixons bellugosos
- NOTA D'ÀLBUM
- 243-Ocells perduts i moixons bellugosos
- LA BALANGUERA
- 242-Ocells perduts i moixons bellugosos
- L'ABELLA