No és un somni, és un desig

Somio desperta i en dic somiar perquè vosaltres us entesteu a anomenar amb aquest mot allò que no us creieu capaços d'aconseguir. No són somnis, són desitjos!!! Però em titlleu d'il·lusa perquè no voleu reconèixer que en l'amor heu perdut l'esperit de lluita perquè us penseu que el podeu dominar. Control·lareu l'amor però el desig s'escapa de la raó i és fugiser quan li plau. Recuperar-lo, això sí que és un somni!!!

Dorm tranquil·la i es desperta d'un sobresalt quan li sona el mòbil. Són les 5 del matí!!!!!!!!!!!! S'esvera, tem una mala notícia, perquè no està avesada a les sorpreses.
Quan li sent la veu el cos li reacciona, tanca els ulls i alhora que l'escolta el disfruta sola i en la distància.
-Trobar-nos, ara?, pensa. Sí, és clar, respon. Sense preguntes ni vacil·lacions. Avui triomfa el desig, la raó es quedarà al llit, somiant, és clar. Avui no la vol ni li farà falta, massa l'acompanya.
És ell, es repeteix incrèdula.
Es dutxa i es vesteix amb un tres-i-no-res però cuidant els detalls. Camiseta i texans, ho requereix la trobada. Tanta simplicitat implica més sofisticació per sota: negre semitransparent. Divertit però sensual. Delicat però sense floritures. Gens artificial i còmode.
No tarda en recollir-la. És el primer cop que passegen sols. Es troben i s'abracen, sense pensar-s'ho, amb naturalitat. Perquè ell també s'ha deixat la raó a casa, perquè si demà és mor, li haurà permès al desig que s'esplaï a gust.
La porta a una cala petita, amagada, amb l'únic i valuós encant de ser natural, sense asfalt. Veuran sortir el Sol. S'ageuen a la sorra i no es fan preguntes, no calen els perquè que tot ho espatllen. S'entenen sense paraules. El cos sap comunicar-se sense emetre sons.
I veuen sortir el Sol i la intensitat dels primers raigs els deixa en evidència el desig i no s'aturaran perquè la raó somia en un jaç... ben lluny.

Ella ja us ho deia que no era un somni, era un desig.