No és un dia qualsevol

Un relat de: bocidecel

No ha passat bona nit. El dolor la desperta. Aquest company conegut, o més aviat íntim, té ànsia de protagonisme. Ella es proposa fermament no defallir i llevar-se, i ho aconseguirà. Ara que li coneix els secrets, sap que de vegades guanya ell, però d'altres es deixa vèncer. Quan la seva companyia es fa carregosa, confia fervorosament en que, en qualsevol moment, es tornarà raonable i la deixarà lliure. A més, té el recurs de les píndoles. Les "especials" són per a situacions compromeses. La resta, han assolit la categoria d'aliades habituals i li permetran, d'aquí una estona, fer moviments que ara son inimaginables: aixecar-se, dutxar-se, fer el llit i preparar-se el cafè. Mmmm… un cafè olorós, amb cos, amargant...

S'arregla per a sortir. Avui fa un dia fred, però assolellat. Només travessar el portal, s'atura, mira el cel per sentir l'escalforeta del sol. En Joan l'ha telefonat per fer-li memòria. No calia, era impossible oblidar-ho. Han quedat d'aquí a una hora, té temps de passejar i de percebre l'aire que li refresca les galtes, d'omplir-se dels colors del carrer, d'escoltar-ne uns batecs que acostumen a passar desapercebuts per aquells que van amunt i avall, totalment desconnectats del seu entorn.

Quan arriba a la cantonada, veu el Joan esperant a l'entrada, li endevina aquell somriure tendre. Ell preguntarà "com et trobes?", ella respondrà "bé, com sempre". Ell ho interpretarà com un bon senyal, l'abraçarà, es faran un petó de compromís i pujaran al primer pis.

Romanen a la saleta només uns minuts, avui hi ha poca gent. Entren. Ella, estirada a la llitera, espera amb deler. Tots dos, miren embadocats la pantalla.
Sent "quoch", "quoch" .......
Sent, més fluixet, "quach", "quach"....... és ell!!!
El pols s'accelera, l'emoció l'inunda, prem fort la mà d'en Joan.

Quan el veu, tan petit, i aferrat a la vida, tal com ella s'hi aferra cada dia, se li escapa una llàgrima fugissera, d'aquelles que no endevines si tenen l'origen en l'estremiment, en el goig o en l'agraïment. Tant és. Aquell "cigronet" és la seva lluita, el seu triomf, el seu futur, la seva felicitat.

Comentaris

  • felicitats, bonica!!!!!!!![Ofensiu]
    Xantalam | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Amarg i dolç [Ofensiu]
    Xantalam | 29-08-2008 | Valoració: 10

    a la vegada, com una tassa de cafè i un tastet de xocolata..

    M'ha agradat, bocidecel.

    Una forta abraçada,
    Xantalam

  • Molt bó![Ofensiu]
    copernic | 29-08-2008 | Valoració: 10



    Perquè transmet emoció, té un punt d'intriga i un gir final que no m'esperava. Un plaer haver-te conegut gràcies al teu comentari que t'agraeixo molt.
    Rep una abraçada!

  • He cregut entendre[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-08-2008 | Valoració: 10

    que la malaltia que pateix aquesta dona és fibromiàlgia i que malgrat tot, és prou valenta com per a voler tenir un fill.
    M'encanta el teu estil i envejo la teva manera d'escriure. Segurament ja t'ho he dit en algun comentari, però t'ho torno a dir : Un plaer llegir-te.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • Clar de lluna | 08-08-2008

    ...bon repte! A vegades les parts negatives fan sorgir amb més força les positives! A vegades la tristesa aporta un estat de felicitat més elevat! Per què? No ho sé, però de fet tot són sentiments i sumen, o així ho entenc jo! Ja em va agradar molt al repte, felicitats!

    Una abraçada!

  • Cap dia és un dia qualsevol[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 07-08-2008 | Valoració: 10

    I menys en companyia del Joan i d'aquest petit cigronet que no t'abandonaran mai...

    Enhorabona pel relat!

  • donar vida[Ofensiu]
    Avet_blau | 05-08-2008 | Valoració: 10

    D' aquest primer esboç de persona,
    no s' oblida mai la mare,
    el primer contacte visual ,
    d' un ser que dependrà d'ella per viure.

    Aquesta aceptació de vida, tan intima
    i que esdevindrà una persona
    diferent i alhora semblant.

    Es la llei de vida,
    de donar vida,
    i saber-la fer creixer.

    Avet

  • Dolor i plaer, les dues caras de la moneda[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 04-08-2008 | Valoració: 10

    Poca cosa resta a dir, bocidecel. El text és una representació al.legòrica de les dues vessants de la vida, i cal conéixer de prop una d'elles per poder valorar-ne l'altra.
    Una part de la vida, amiga meua, és la tristor. La mateixa que tu sents traspuar dels meus versos. Moltes voltes la poesia és l'instrument amb el qual subliment aqueixos moments baixos que sacsegen l'ànima i l'elevem a la categoria de material artístic. Nogensmenys, espere algun dia transmetre unes emocions amb què pugues trobar més vívidament l'arc de sant martí que tanques endins.
    Gràcies pels teus comentaris,
    Llorenç Garcia.

  • No és un dia qualsevol...[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 04-08-2008 | Valoració: 10


    Com molt bé diu el nostre amic opuscle, aquesta història enganxa molt i faig bé de llegir-la perquè sincerament és preciosa, i tendre.

    Et poso un deu, perquè... avui no és un dia qualsevol. Gràcies, i que passis un estiu, tan debó fresc!

    Salutacions.
    ullsblaus1

  • Molt bon relat[Ofensiu]
    opuscle | 04-08-2008


    Hi ha tot un paràgraf on s'intueix el grau de complicitat entre la parella protagonista, es veu que ella el coneix bé, sap el que ell sentirà i com interpretarà les seves respostes.

    Hi ha una intimitat de pensament mostrada, que enganxa al lector, just aquest to de intimitat és el que fa que un ressort s'encengui i es posi tota la atenció en el text.
    El final és carregat d'emoció en el desenllaç de l'ecografia. En aquell fill que ha de néixer malgrat els obstacles de la malaltia d'ella. És el seu triomf personal, allò que la depassarà en el temps i farà que romangui viva en els gens d'un altre. A mi, personalment em fascina el fenomen de la vida, vist com un cercle. De fet m'emociona molt que el fet d'una mort es compensi amb el naixement d'una nova vida.
    És un relat intimista amb un missatge de superació dels obstacles enfront malalties o problemes de tota mena. Té un to bo, no explicita el dramatisme de la malaltia, no vol fer pena ni provocar pietat en el lector. Vol donar força i alegria de viure, sigui quina sigui la situació.
    Aquest, sens dubte és un gran moment de felicitat, quelcom sovint inexplicable, doncs costa posar-hi mots. Tu ho has fet.


    opuscle

Valoració mitja: 10