Cercador
No és tristor
Un relat de: GuspiraVestigis, no en resten, cap ni un,
sota aquesta pell morena d'estiu;
Vestigis fugissers que van mar endins,
caòticament perduts, sense rumb.
M'aferro al record del perfum salvatge
i de la lluna plena enrogida al veure'm.
Faig memòria, no voldria oblidar
els contorns suaus del teu rostre
i l'ombra esvelta del teu cos dibuixada
sobre la blanca paret a la llum de la lluna.
I no és tristor el que sento,
potser egoisme o necessitat,
que no ets somni d'una nit,
sinó eternitat de vessant plaer.
Comentaris
-
ido que és¿¿??[Ofensiu]Noia de vidre | 03-09-2006 | Valoració: 9
I no és tristor el que sento,
potser egoisme o necessitat,
que no ets somni d'una nit,
sinó eternitat de vessant plaer. -
No...[Ofensiu]ESPIRAL | 01-09-2006
és tristor...sinó un petit deix d'enyorança aquí, molt ben descrita:
Faig memòria, no voldria oblidar
els contorns suaus del teu rostre
i l'ombra esvelta del teu cos dibuixada
sobre la blanca paret a la llum de la lluna...
en aquesta estrofa és on es fa més evident. Molt bonic el relat. Gràcies pels comentaris. 1abraçada. ESPIRAL.
-
jaumesb | 01-09-2006 | Valoració: 10
l'amor ens porta a l'eternitat i al cel
l´Autor
143 Relats
311 Comentaris
161207 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74