No és tristor

Un relat de: Guspira

Vestigis, no en resten, cap ni un,
sota aquesta pell morena d'estiu;
Vestigis fugissers que van mar endins,
caòticament perduts, sense rumb.

M'aferro al record del perfum salvatge
i de la lluna plena enrogida al veure'm.

Faig memòria, no voldria oblidar
els contorns suaus del teu rostre
i l'ombra esvelta del teu cos dibuixada
sobre la blanca paret a la llum de la lluna.

I no és tristor el que sento,
potser egoisme o necessitat,
que no ets somni d'una nit,
sinó eternitat de vessant plaer.

Comentaris

  • ido que és¿¿??[Ofensiu]
    Noia de vidre | 03-09-2006 | Valoració: 9

    I no és tristor el que sento,
    potser egoisme o necessitat,
    que no ets somni d'una nit,
    sinó eternitat de vessant plaer.

  • No...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 01-09-2006

    és tristor...sinó un petit deix d'enyorança aquí, molt ben descrita:

    Faig memòria, no voldria oblidar
    els contorns suaus del teu rostre
    i l'ombra esvelta del teu cos dibuixada
    sobre la blanca paret a la llum de la lluna...

    en aquesta estrofa és on es fa més evident. Molt bonic el relat. Gràcies pels comentaris. 1abraçada. ESPIRAL.

  • jaumesb | 01-09-2006 | Valoració: 10

    l'amor ens porta a l'eternitat i al cel