No és el que sembla! II

Un relat de: jOaneTa

El Dani s'havia passat la nit voltant pels carrers obscurs i solitaris de la ciutat cercant quelcom que fes fugir aquell dolor, aquella ràbia que el destroçava per dintre. Havia anat a molts bars, pubs i afters. A cada un d'ells provava un alcohol diferent i tot per oblidar aquell petó...

-Posa'm un altre whisky.
-Ja n'has tingut prou per avui, no creus?
-I tu no creus que cobraràs més si et pago un altre got?
-D'acord, però aquest és l'últim.
-Posa'l doble doncs.

Mirava el got amb aquell líquid groc gairabé taronja, li recordava a la samarreta que portava la Marta quan aquell matí la va sorprendre besant l'Eloi. De cop, sonà el telèfon: era la Marta. Va penjar-li i acabà de beure's el whisky d'un glop. Ella trucà una vegada i una altra amb només una resposta: el contestador.

-Dani, amor meu, on ets? No vas tornar ahir vespre... Són les 10 del matí i no sé res de tu, estic preocupada. Contesta'm, per favor. Diga'm que et trobes bé, que tornaràs a casa i ho arreglarem tot. Dani... t'estimo.

Asseguda al sofà, plorava pensant on podia ser en Dani. Li havia romput el cor quan ell ho havia deixat tot per ella. L'estimava molt i no volia perdre'l. El Dani estava a tots els records que ella tenia.

Recordava la seva primera bategada amb bicicleta, el Dani va curar-li la respada que va fer-se. Recordava el seu primer insuficient, el Dani va mentir dient que ell l'havia copiat i per això l'havien suspès. Recordava la seva primera parella, el Dani l'havia apallissat quan va adonar-se'n de que li fotia les banyes. El Dani era la seva vida i ella l'estava fent fora quan realment no volia...

-Marta, com et trobes?
-Eloi, estic bé..
-Per què plores?
-No ploro, tot està bé.
-Marta, les teves llàgrimes em fan mal. La teva tristor em fa estar trist. Si tu t'enfonses jo m'enfonso si així estaré amb tu.
-Oh Eloi...no em diguis això.
-És el que sento.
-T'estimo...
-Jo també Marta.

Comentaris

  • Amb talent[Ofensiu]
    Nemesis | 13-08-2007 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt el relat, espero que segueixis la trama aviat.

    L'enhorabona, está molt bé.

  • M'agrada com escrius[Ofensiu]
    ploma/Núria S. | 13-08-2007 | Valoració: 9

    et seguiré llegint. Jo també espero una altra part.

  • Ei quin suspense....[Ofensiu]
    Roserdeljardi | 11-08-2007 | Valoració: 10

    Afanyat a traure la proxima entrega! Que jo estic impacient...

    Dani, l'amic de tota la vida, el amor del seu cor fins al moment...

    I l'Eloi, que la compren i connecten prefectament....

    Va va!!!!

    La teua forma d'escriure sols fa que desitge tornarte a llegir. Dins de poc temps seré adicta a tú!(Be, a la teua manera d'escriure!!!)

    Un fort abraç per si estas pasant pel que contes al relat, i si no... Perquè escrius molt bé i t'ho mereixes!

    Besets!

    Roserdeljardi.

  • just one breath | 10-08-2007 | Valoració: 10

    tu tampoc deixis de fer-ho, saps que serveixes per escriure.

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

115901 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.