No és culpa teva

Un relat de: Yuna

No soc feliç, però no és culpa teva. Fa anys vaig fugir d'una mena de calvari que vivia, que em tenia limitada i esclavitzada a unes ordres i manaments que no anaven amb mi, però que acatava per la por a ser, sense escrúpols, la receptora d'un dolor encara més profund. Sense adonar-me'n , vaig planejar la meva fugida, sense valorar les conseqüències que tot allò en un futur em podien portar.
En aquesta fugida, hi vaig involucrar a un altra persona amb qui creia en aquell moment, potser cegada per la meva ànsia de marxar, que estimava i que amb el temps seriem feliços, però vas aparèixer tu, quan ja havia destrossat la meva vida, fent-me descobrir el que realment és estimar, sentir, viure i ser feliç.
Ara sé que si no ho sóc amb tu, no ho serè mai , per què només tu hi tens lloc al meu costat i el protegiré amb la resignació de saber-te feliç lluny de mi. M'he acostumat a fingir cada dia la soledat i assumir que aquesta és la vida que em tocarà peregrinar, però per sort, sempre estaran vius al meu record, i m'ajudaran a tirar endavant, els anys feliços que varem passar junts, i que ara són l'aliment del meu futur.
Tot és, només, culpa meva. Per tu saps que ho deixaria tot, per formar part d'aquest somni tan arrelat, però no tinc cap dret a negar-te la felicitat allà on tinguis la sort de trobar-la.


@--,--

Comentaris

  • Recull d'intencions !!![Ofensiu]
    jmgg | 29-05-2006

    Arribarà un dia no molt llunya que seràs feliç, hi ha la persona adequada, hi ha la complicitat, hi ha els sentiments, hi es tot només fa falta una mica de temps per posar-ho tot al seu lloc, i aconseguir allò que tant desitges i et mereixes. I per part meva i tu ho saps m'agradaria estar allí per poder veure-ho. No tens que fingir la soledat, hi ha no estàs sola, i tens gent al teu costat que tu ho saps ben be que senten oi !!!.
    Ho has tornat a descobrir tot, i de vegades això fa mal, fa un mal interior difícil de fer passar, però ho aconseguiràs, segur.
    I el peregrinar el faràs, i no sola, sempre encara que sia amb un raconet estarà allí si tu el vols.
    I també vindran dies dolents, però seran els menys compensa, un momentet amb la companyia que dies sencers sense ella

    Endavant amb la força que dona allò que tu ara tens

    Josep Mª

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: