No és culpa meva! (Són el altres)

Un relat de: Suzanne

-Hola Marta. Perdona que et truqui tan tard. He esperat que la nena s'adormís perquè t'he d'explicar una cosa. No sé per on començar… És una mica greu. No, no, és molt, molt greu. El Joan ens ha deixat. No entenc ben bé perquè.
....
- És que, saps?, tens molta raó quan em dius que no sé ser feliç per mi mateixa, que miro massa pels altres, i que aquesta obsessió per complaure a tothom és malaltissa. T'hauria d'haver fet cas. Hauria d'haver anat a un metge o a un psicòleg, no ho sé. Bé, aniré al gra. Ahir vaig anar a casa de l'Oriol Pons, ja saps el meu veí de la dreta, el que és escriptor divorciat. Em va demanar que l'ajudés a fer una maionesa. Sempre m'està demanant coses. Un dia em demana que li deixi una mica de sal, un altre arròs, o pastanagues. Que li deixi!, com si després m'ho hagués de tornar, ja veus.
...
Però cóm vols que li digui que no? Pobre noi. Si es passa tot el dia sol a casa. Després d'ajudar-lo, em va demanar que em quedés a dinar, i com que la veritat és que dinar tot sol és un pal, vaig accedir. Total, que entre la maionesa, el vi i un pastís de xocolata com d'aquells fondants que tant m'agraden...
...
No, dona, no. Cardíaca no, i ara! Però s'estava tan bé i ell estava tan sol. En fí, que amb l'ímpetu se'm va trencar la faldilla. Avui el Joan ho ha vist, i jo no sé si és que té un sisè sentit o què, que m'ha descobert! Jo no sé mentir, ja ho saps. I ell, que és la rectitud, l'honestedat i la congruència personificada, que no se surt del guió establert ni per fer pipi, no s'ha dignat ni a discutir, ni a cridar, ni s'ha posat a fer el saltimbanqui d'alegria, evidentment, ni res de res. No me'n sé avenir. Què faré jo ara?

Comentaris

  • gypsy | 24-05-2007 | Valoració: 10

    un bon relat!, una parella no tan estranya com podria semblar. Conec senyors i marits estoics, d'aquells que ni s'immuten perquè tenen autocontrol i una tècnica perfecta per avaluar les situacions, per dramàtiques que semblin. No criden, ni perden els papers, t'escruten amb la mirada i et fan la radiografia completa amb qüestió de segons. Amb això et fan més mal que amb cap mena de numeret de gelosies estàndard. I són tossuts quan volen saber quelcom, molt tossuts, més aviat extenuants!!.

    Molt bo!.

    gypsy

  • Noia, t'has lluit[Ofensiu]
    RaVioli | 20-04-2007 | Valoració: 9

    Hola! M'ha agradat molt. Escrius bé, jo crec. Gràcies pels elogis al meu relat sobre la música =P Espero posar dos o tres més relats de crítica (quan tingui temps) Vinga, ens veiem!

  • No és culpa meva - ni teva - : això no funciona[Ofensiu]
    T. Cargol | 03-02-2007

    Vas definint allò que passa sense manifestar-ho directament, però queda clar, com a mínim per a mi: que l'anècdota passar a ser categoria, és a dir, que d'una manera semi inconscient, poc meditada però en el fons assenyada es dona pas a una nova situació: allà, en aquella relació, passava quelcom més!


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Suzanne

17 Relats

51 Comentaris

16170 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
De sempre, crec, m'ha agradat escriure, però gairebé mai no ho he fet.


"Well never mind,
we are ugly but we have the music."

L. Cohen.

Visiteu-me aquí també, si us plau, ;-)

tuttifruttiworld.blogspot.com