No és amor..

Confusa, no sé el que vull. M'agraden les teves paraules i també em va agradar la teva presència, no se... em vaig sentir agust, vaig poder ser jo mateixa. No me'n vaig adonar fins que m'ho vas dir, però ara que ho sé... no et vull fer mal, i me'l estic fent a mi mateixa. No vull ferir-te, no sé si et feriré. No sé com dir-te que la nostra relació no vull que passi més que de l'amistat. No vull que ens dinstanciem; et necesito, ja ho saps.

Pareix mentida que això passes quan menys m'ho haguès esperat.. va passar, i què? No m'arrepentesco de res, de res del que et vaig dir. Tu em vas dir que t'agradava així com era, jo mateixa, que no em cambiaries per res. No canvii, no canviaré per res del món, no ho faré. No vull que deixis d'estimar-me, sino que canviis la manera en que ho fas, perfavor, et necesit, et vull al meu costat, res més. I ja saps, sempre estaré aquí, i no vull que t'ho prenguis malament, sinos em mor. T'he dit la veritat, el que sento, no tenc més per dir-te. Estaré sempre aquí, per tot el que vulguis