No era mort.

Un relat de: Mena Guiga
Diuen els de can Bellprat, del carrer Sant Prudenci (que abans havien tingut terra), d'Esclaps de Mar, que a la posguerra l'àvia va parir a Barcelona.
Humil gent de la pagesia amb mocador de farcell i espardenyes d'espart a la ciutat comtal a clínica de pagament. Amb els escassos diners d'una tia segona eternament al llit a causa d'una feridura. Volia que la criatura es digués com ella. O Lluís o Lluïsa.
La dona va infantar. Dolorosament. L'home esperava, nerviós, mig plorant, amb aquella pell colrada de tota una vida sota el cel i esclau de les collites. No podia suportar els crits. El seu primer fill. Un regal.
Doctor que els diu que el nadó havia nascut mort. I prou, així. Així. Marxa el doctor. Algun paper...

Van tornar desfets. El mocador de farcell no era tan farcell com ells mateixos.

Ja no tindrien més fills a cap hospital. No hi havia diners. Va quedar prenys un cop més. Van tenir una nena. La llevadora va ajudar i somriure i aconsellar i la van convidar a dinar per cel.lebrar-ho i cada any, en fer la matança del porc, li feien dur unes quantes botifarres.

Es diu que en aquells temps s'estilava vendre nounats a gent rica sense fills. Època descontrolada.

La presència d'aquell fill, però, segueix a tots els cervells dels Bellprat. Com si esperessin que un dia un home gran truqui a la porta després d'una llarga absència.

Comentaris

  • Real.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 29-04-2012

    Real i no tant llunyà. Llàstima que si no és la seva pròpia consciència, serà difícil fer-los-hi pagar.
    No sé si coneixes el meu relat sobre el tema Diari d’un fetus.
    Deixa’m dir-te que cada vegada m’agrada més com escrius.
    Una abraçada de cotó, que dura fins la tardor.

  • solia passar[Ofensiu]
    montsepema | 29-04-2012

    Abans aquestes coses solien passar, enganyaven a la gent, i per por a no dir res les persones es ressignaven, esperant que algun dia aquell fill tornes. Només cal veure les noticies d'avui en dia no paren de sortir casos d'aquests.

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434422 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com