No era això

Milions de persones al dia surten de treballar de la seva oficina, de la botiga, de l'edifici on passen un mínim de vuit hores entregades a una màquina i a la voluntat d'un altre.
Milions de persones tenen una parella que en principi era l'adient i amb els anys s'ha tornat una altra cosa.
Milions de persones miren els seus fills pensant que això no era el que havien pensat en principi. I els fills miren als pares i ara ja no són els super herois perfectes que els salvaven de tot.
Tenim una vida que mai és la que havíem imaginat de petits i estem envoltats del mateix pensament que ens aguanta: l'acceptació del què és i l'esperança de que potser demà tot canviarà. Que potser demà tindrem una feina on ens poguem realitzar, que potser demà tornarem estimar amb passió la parella, que potser demà els somnis es faran realitat. Però de moment aquest demà no deixa de ser avui repetit dia rera dia.
La solució diuen que és l'acceptació.
Milions de persones accepten una vida que no els agrada i si no la poden assimilar, pot estar tranquil que hi ha mil camins per assolir l'objectiu. Des de psicòlegs que ofereixen teràpies miraculoses a terapeutes del new age que et prometen trobar l'espiritualitat i el sentit de la vida en dos dies. Per no parlar del món de l'espectacle i dels contadors d'històries on ens submergeixen en fantasies per somiar-les mentre passem per la vida que no volem.
I sinó tranquils! que la indústria farmacèutica plenament conscient del grau d'infelicitat sempre ens té preparada alguna pastilla recoberta de gelatina que ens farà passar a glops cada vuit hores els dies més feliços. Promeses d'altres per trobar el sentit de la vida i la felicitat pròpia, quan només hi ha una promesa, una decisió i un compromís que valen: els d'un mateix.