NO ENS CREURAN

Un relat de: Jaume Dargó
No ens creuran


La confiança ha estat sobrevalorada, i tornem a casa.

Les condicions climàtiques del planeta no són especialment desitjables. D’entrada hem establert la base en un desert vermell i polsós, on les tempestes seques han estat un repte important. El xiulet insistent dels corrents d’aire, espolsant tot el sòl, és esfereïdor. Sabíem que trobaríem aigua en espais soterrats, els teníem a la vora. Els estudis realitzats els darrers vint anys, amb expedicions d’intel·ligència artificial, n’havien localitzat a diversos punts del planeta, sota l’escorça. En un d’ells vàrem construir la ciutadella.

Tot rutllava bé. La vida a la colònia era un frenesí de treballs científics i socials. Per primer cop, els humans ens establíem fora del nostre sistema solar, cent anys després de l’intent fallit de Mart, on la vida, encara avui, no és una possibilitat viable. Aquí, a Keplerià 33, en principi la vida és factible, però fins a un punt mai plantejat.
Però hem acabat tenint problemes greus, i hem desat estudis sobre el terreny, per no ser viables.

Ens ha costat descobrir-ne el motiu. Però sols ens calia desxifrar els missatges que rebíem i que interpretàvem com errors del programari informàtic. Eren avisos sobre la nostra forma de vida, que hem ignorat força temps.

La nostra naturalesa pertorba la seva existència líquida.

Ells no ens volen evitar, ni fer cap mal, però les seves autodefenses ens eliminen, els som un virus estrany, i per habitar aquest món, hauríem de ser com Ells; no humans. Ha mort gent, científics vàlids i experts. Pèrdues que haurien d’haver estat evitables. Ens diuen que podem venir de visita, hi estem convidats. Però sols a la base externa.

Hem modificat, en el motor, allò que Ells ens han indicat, per millorar el rendiment en el retorn a casa. En el futur trobarem la manera per relacionar-nos. Han compilat un llenguatge i hem creuat coneixements. Però no els hem vist, mai.

No els hem vist mai. A la Terra no ens creuran.

Caldrà molt de coratge, i molta fe.

Comentaris

  • Interessant[Ofensiu]
    lledarat | 28-03-2018

    Un relat original dins el repte temàtic d'aquest mes en què la majoria de gent ha escollit la fe en Déu. És un dels relats que més m'han agradat i si, farà falta molta fe perquè creguin amb aquests éssers i tot i que milions creuen (o diuen creure) en un ésser superior creador de la vida i l'Univers, estic segur que no creueien en aquests del planeta vermell. Salut!

  • Riu d'estrelles![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 28-03-2018 | Valoració: 10

    Has creat un món molt bell, un riu d’estrelles que a través de la fe ens porta a la saviesa.

    Una forta abraçada.

    Pinya de rosa

  • Gràcies[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 26-03-2018 | Valoració: 10

    Moltíssimes gracies per llegir i comentar, m esmerço més però si encara hi veig quelcom que no esta be

  • Et crec[Ofensiu]
    Montseblanc | 24-03-2018

    A mi sí que m’agrada la ciència ficció. Tant els llibres, com les pel•lícules. I també m’agrada escriure’n dins de les meves limitacions. Un dels problemes amb que em trobo quan intento posar-ho en lletres, és que em surt un relat massa llarg. És difícil recrear un futur, sense donar dades clares, sense descriure màquines i avenços, sense descripcions tècniques que situïn al lector allà on volem. Però tu te’n surts amb poques paraules. És sorprenent com en un text tan curt aconsegueixes situar-nos, fer-nos veure el panorama i, sobretot, percebre l’angoixa, la decepció i la incertesa del moment.
    Jo no els he vist, i et crec.

  • Keplerians[Ofensiu]
    Loira Durban | 23-03-2018

    Si em dius on és aquest planeta, faig la maleta i me n'hi vaig de pet! Els keplerians també mengen llenties? Perquè jo aquest mes he cuinat la fe en un plat ben fondo de llenties. Et convido a tastar el meu platet "Resant llenties", a veure si agafem forces per fer-nos keplerians...

    I que la fe ens acompanyi! :)))))))


    Bon cap de setmana!


    Marta

  • Genial![Ofensiu]
    Guiomar | 22-03-2018

    Original i molt a prop de la realitat. Qui sap si algun dia haurem d'anar a un altre planeta! Jo si que et crec!

  • Magistral![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-03-2018 | Valoració: 10

    Una lliçó magistral de ciència-ficció, per les descripcions acurades i creïbles de l'entorn i per la creencia en la fe per explicar a la Terra la seva experiència. És a dir, realisme i pensament, perfectament barrejats. Estàs en plena forma! Una forta abraçada, Ferran.

    Aleix

  • Les té totes[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-03-2018

    És ben bé que la ciència ficció permet parlar de totes les Virtuts, les té totes!
    Entesos: és perillós instal·lar-se a Keplerià 33. Jo et crec!

  • Crec que en més d’una ocasió...[Ofensiu]

    Crec que en més d’una ocasió he deixat anar que la ciència-ficció no és un tema que m’entusiasmi, és un tema que no m’atreu gens però... aquí hi ha el però el que sí m’agrada és com escrius...
    Mira si sóc contradictori que, de jovenet, havia llegit força tebeos d’en >em>Flash Gordon i un company d’escola em va deixar tota la col•lecció d’en Diego Valor...
    —Joan—

  • Molt maco[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-03-2018 | Valoració: 10

    Un relat preciòs, m´encanta com escrius

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

34 Relats

213 Comentaris

23312 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.