No en tinc prou

Un relat de: salvatore vinyatti

No en tinc prou de contemplar-te,
de guaitar-te, friso per estar al teu costat,
per tocarte el cos rosat i fer-te petons
a les sines rodones.

Després no en tindré prou i somiaré
el paradís, l'arcàdia de les teves cuixes
blanques, port de la felicitat.
I.. t'oferiré el meu braç i la branca...

Quan veig el teu bonic cul de pera
blanc i bru alhora, frueixo pensant en menjar-me'l
com si fos un afrodisíac menjar,
com un gelat de trufa i nata.

M'estiro d'amunt teu i flairo
els teus racons sempre perfumats,
i m'excito i sento com la teva fragància
de dona em fa pujar el ciri, i me'l deixa
animat i ben trempat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de salvatore vinyatti

salvatore vinyatti

227 Relats

336 Comentaris

372236 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Graduat en Arts Aplicades, decorador i dissenyador de mobles,actualment administratiu. Tinc interessos artístics, literaris i socials. Editor de butlletins de varies associacions veïnals, i de dones ( A.Veïns) Animador sociocultural i dirigent veïnal. Tinc interessos poetics i organitzo el Premi Grau Miró de relats hiperbreus a través de la A.Veïns del meu barri. Els meus poemes expressen temes d'amor,defensa de les dones i infància, temes socials, contra la guerra i també relats i poemes erotics.
( tanka/hayku/poema triangular/ etc. La literatura és el meu últim estadi artistic el qual desitjo poder i assolir-lo amb satisfaccions i amb més coneixements culturals per al gaudi de la meva vida personal i artistica.