No en tinc prou

Un relat de: salvatore vinyatti

No en tinc mai prou de contemplar-te,
ni de guaitar-te; friso per estar al teu costat,
besar les sines rodones com boig enamorat
i acariciar el cos suau. Sempre voldré besar-te



Després, no en tindré prou de tot i somiaré
l'arcàdia, el paradís de les teves blanques cuixes,
el port de la felicitat, vermell com les maduixes,
on el meu braç fidel i ardent endinsaré i et gaudiré.


Somio que m'estiro damunt teu i flairo la rufa
dels teus racons sempre fragants i perfumats,
i m'excito, i sento, com la teva olor es ja aroma.

Frueixo pensant en menjar-te els pits de dona
que em torna foll, i els ciris deixa per llei trempats,
poderós afrodisíac és la teva dolçor de trufa.








Comentaris

  • Noi, quin poema...[Ofensiu]
    angie | 30-12-2005

    M'encanten les paraules que has triat per a definir les sensacions i també els pensaments directes i clars, tal com raja.
    Un relat que fa que no en tingui prou només llegint-te aquest.

    bon any nou

    angie

l´Autor

Foto de perfil de salvatore vinyatti

salvatore vinyatti

227 Relats

336 Comentaris

372241 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Graduat en Arts Aplicades, decorador i dissenyador de mobles,actualment administratiu. Tinc interessos artístics, literaris i socials. Editor de butlletins de varies associacions veïnals, i de dones ( A.Veïns) Animador sociocultural i dirigent veïnal. Tinc interessos poetics i organitzo el Premi Grau Miró de relats hiperbreus a través de la A.Veïns del meu barri. Els meus poemes expressen temes d'amor,defensa de les dones i infància, temes socials, contra la guerra i també relats i poemes erotics.
( tanka/hayku/poema triangular/ etc. La literatura és el meu últim estadi artistic el qual desitjo poder i assolir-lo amb satisfaccions i amb més coneixements culturals per al gaudi de la meva vida personal i artistica.